Fa més d’un any que Tuixent i la ciutat argentina de Bolívar es van agermanar. Era un dels fruits de l’extensa recerca de Josep Moles, Santiago Roca i Josefina Busquets. Ara, en el marc de la festa del Roser, ho commemoren

Com passa el temps. 
De fet, el setembre del 2021 ens va passar pel cap el tema de l’agermanament, que n’hi ha tants, també sovint per causa de l’emigració des d’aquí cap a l’Argentina, com en el nostre cas. Tot i que de bon començament primer vam decidir amb quina població, va ser amb San Carlos de Bolívar, però la decisió es va prendre per votació dels membres del grup, que cadascú proposés idees. 

Al Grup Tuixent-Argentina, que en són uns quants aquí i allà. 
Va votar gairebé tothom. Són molt actius. San Carlos de Bolívar, que està a la província de Buenos Aires, va ser triada per majoria aclaparadora. Així que em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament i bé, mira, al ple de setembre del 2021 ho van aprovar. 

San Carlos de Bolívar, per què va aplegar tant acord?
Molts dels emigrants de Tuixent que havien arribat a l’àmbit rural de la província de Buenos Aires, com a Veinticinco de Mayo, ja feia anys que hi havien d’arribar. El 2 de març del 1878  que es va fundar San Carlos de Bolívar. Molta de la gent de Tuixent hi va arribar allà per fundar la ciutat, van ser els primers que s’hi van assentar, juntament amb gent criolla. 

Èpica.
Va sortir una caravana fundacional que en diuen ells des de Veinticinco de Mayo fins a San Carlos, i entre ells hi havia la gent arribada des de Tuixent. També gent d’altres pobles de la Vall de la Vansa, per cert. Va ser el que vaig explicar al ple de l’Ajuntament. Amb aquesta relació tan important entre la gent d’aquí i aquella ciutat, ja que d’aquí ha vingut tota la proposta i l’agermanament posterior. 

Bravo!
L’Ajuntament de Tuixent va redactar després un document, el va enviar a la municipalitat argentina, amb la proposta. L’alcaldessa, Marta Poch, i la resta de regidors ja des del primer moment van dir que la idea els va semblar fabulosa. 

I?
Un temps després la municipalitat, amb l’intendent, Marcos Pisano, els va respondre. Però va passar un any fins a l’octubre del 2022: van aprofitar el Dia de la Hispanitat, que sempre el commemoren, per signar el document oficialment de l’agermanament entre les dues poblacions.  Així va culminar tot plegat. 

Primera part de la feina feta. O segona, la primera va ser la recerca. Trobar els emigrants de tantes cases de Tuixent, posar-hi noms i cares. 
A San Carlos de Bolívar hi haurà molta cosa per fer. Encara no han posat per exemple el cartell a l’entrada de la ciutat  i nosaltres a partir d’ara ja el tindrem. Els ho enviarem i segur que ells també es mouran. Van fent. 

La divulgació també és important.  
He anat fent xerrades explicant tot aquell procés d’emigració. La primera, l’agost del 2021, i des d’aleshores el volum d’informació que en tenim va creixent, i molt. Al principi parlàvem de vint-i-escaig cases d’on havia marxat gent i ara ja estem per sobre de les cinquanta. Cases de Tuixent des d’on un, més, o fins i tot els membres de la família van emigrar a l’Argentina, sobretot a finals del segle XIX i molt a principis del XX. 

Déu n’hi do. 
Parlem de molta gent, sí, i la recerca es va ampliant molt i molt. Ho hem anat explicant i la gent ha anat seguint les conferències amb molt interès. Jo avui mateix, a la sala Cadí, aquí, a Tuixent, passaré un audiovisual que hem preparat. Hi ha imatges molt antigues perquè puguem posar cara a tota aquella gent. 

Avantpassats de molts de vostès. 
També perquè coneguem els seus descendents, i nostres, fins al dia d’avui. Al Grup Tuixent-Argentina continuem amb la recerca. Coneixem les 55 cases i potser en sortirà alguna més, però a Tuixent ho tenim força apamat, encara que hi ha quatre o cinc cases de les quals no hem trobat els descendents. Ja els trobarem. Ara bé, de tota la Vansa encara tenim molt per fer. 

Han arribat lluny.  
Encara arribarem més lluny. Era una història que havia quedat a l’oblit, però ara nosaltres sabem més sobre ells i ells, sobre nosaltres. Creuant arbres genealògics, veiem que hi ha un parentiu enorme. Si sols coneixes fins a l’avi, coneixeràs uns quants parents. Però si vas enrere, cada cop hi ha més enllaços. 

Genera molta curiositat.  
Ja ho pots ben dir. Jo mateix he descobert família que desconeixia. A banda dels familiars, hem anat trobant amics, i això és una de les coses que més il·lusió i força ens genera per continuar treballant, que finalment és el més important: recuperar la memòria.