L'exposició 'Espais de silenci', de Rafa Contreras, va arribar el 2 de setembre a la sala L'Institucional de la Xarranca, al Parc Central, i s'hi estarà fins al 30 d'aquest mateix mes. Contreras ens ofereix una mirada a diverses ubicacions quotidianes, o no tant, que ens conviden a tancar els ulls i imaginar-nos que se sent, o s'escolta, més enllà

Per què aquesta exposició?
Doncs va sortir d'un quadre de color blau que representa un horitzó, ja que sempre tinc necessitat dels horitzons. Vaig anar fent amb diferents colors, diferents capes, diferents materials, i aquí està el resultat.

Impressionant!
Procuro que cada obra estigui feta amb tècniques i textures diferents, i en aquesta exposició hi ha vuit quadres pintats sobre tela, tres sobre fusta i quatre sobre guix.

I què representa cada quadre?
Bé, hi ha horitzons, carrers, una porta, els punts cardinals. I val a dir que no faig servir pinzell, solament el rodet o les mans.

Vostè fa l'obra sobre la marxa, així que quan hi posa títol, abans o després?
Després, ja més o menys vas veient cap on et du l'obra. Mira, aquest que tens davant, representa la pols taronja del desert que vola després d'una ventada, i el de la vora també és una tempesta, però en un altre lloc. No sé, vaig fent.

El que sembla una porta és molt maco.
Sí, sembla la porta de fusta d'una borda, oi? 

Totalment! Vostè va començar fa molts anys a pintar, si no tinc mal entès.
I tant! Vaig començar amb el gran Sergi Mas el 1987. Hi vaig estar solament un any amb ell, i des d'aleshores no he parat mai. 

Caram!
L'exposició està feta per veure si el silenci és igual en un espai desolat i cremat que en un desert. T'ho pregunto, és igual? Jo penso que no, ja que quan tanques els ulls, el que has vist abans condiciona el que sents, entens?

Totalment.
En una habitació a les fosques hi ha un tipus de silenci, en un monestir ple de capellans hi ha un altre silenci.

En alguns dels quadres hi ha fins i tot terra!
Sí, és la primera vegada que treballo amb ella, però com que ja havia tractat el guix, el ciment o la pols de talc, o qualsevol cosa, m'ha estat relativament més senzill incorporar-la.

És que això mateix és el que em sembla collonut, que decideixi quin material hi posa i quin no!
Sí, però també és molt important el vernís que utilitzis, ja que depèn del material potser no aguanta, però ara en fan uns que són molt bons i, a més, no fan aquella olor tan forta.

Entenc.
A més, també l'apliques amb rodet, i queda molt més consistent.

I tant!
A mi el que m'agrada és que el quadre es pugui tocar, que es pugui palpar, m'entens? Crec que així tens una connexió més especial amb l'obra, i pots sentir les textures que he intentat replicar no solament a la vista, sinó també al tacte.