Segurament molts ignoràvem que se celebren campionats on participen professionals del massatge. Doncs sí, i resulta que una andorrana, Débora Eunice, es va proclamar subcampiona d’Europa

Un campionat de massatges?
Doncs ja fa tranquil·lament deu anys que se celebren, amb molt impuls i mouen molta gent, tot i que abans es consideraven exposicions, on els professionals presentaven el seu treball... Després es va pensar que amb gent amb molt de potencial i tècniques meravelloses desenvolupades, s’havia de premiar, des del reconeixement amb una recompensa econòmica, al Mundial. 

Què es valora? Què puntua? 
Tot, es valora tot, igual que quan entres en un restaurant de qualitat ho valores tot, des de la posada en escena fins al menjar, oi? Doncs igual. Com es mou el terapeuta, com interactua, si té les mans i peus arreglats, que són la teva eina, el diagnòstic, els moviments: hi ha gent a qui agrada fer coreografies, en el massatge... 

Caram. 
D’altres, i jo m’hi incloc, som més tècnics. Amb el coneixement que tenim, en funció d’allò que ens diu la persona, dissenyem sobre la marxa el treball que hi farem. És creativa, la professió, i genera un benefici al receptor. 

Com ho exemplifiquem?
Vaig competir en tres categories i vaig guanyar amb la de tècnica facial. Portava una maleta amb molt de producte, per aplicar-lo depenent del tipus de pell, i això ja va ser un punt al meu favor, perquè es tracta de treballar segons les necessitats de la persona, no amb allò que jo vulgui. L’objectiu era aconseguir un efecte lífting. 

I?
Em va tocar una persona amb una pell molt reactiva, amb cuperosi, que s’inflama de seguida, així que te la jugues amb un lífting... Finalment, vaig triar bé tots els productes, les maniobres, i en acabar les línies d’expressió estaven difuminades, l’oval facial estava definit, havíem corregit el mentó... 

Tenim aquesta imatge de pel·lícula de massatges molt plaents... però a servidora el ‘fisio’ l’ha ‘apallissat’.
És clar, és clar. Però és diferent, el fisioterapeuta està per tractar patologies. Nosaltres som del sector del benestar. Busquem la salut, però a través del benestar, jo no tractaré una patologia en un genoll. Faré una mobilització suau per ajudar a activar la circulació... però poca cosa més. 

Però vostè em pot treure les arruguetes i deixar-me estupenda.
Sí, això sí. Jo treballo amb electroestètica, que és molt bo quan es combina amb treball manual, perquè activa les cèl·lules. Els resultats són meravellosos: una pell jove i que dura en el temps. Vas guanyant joventut... dins dels límits, de la bellesa natural. 

Miracles, a Lourdes. 
Treure anys, ni amb el bòtox. 

La seva trajectòria fins a aquest premi?
És la feina de dinou anys. Vaig començar a estudiar perruqueria amb setze anys, i quan van obrir la primera escola de massatges a Andorra m’hi vaig plantar, però buscant que em fessin un massatge, a veure què s’hi cou per aquí i si me’n cau un de gratis...

Aquesta és bona. 
Però em vaig enamorar de com em van atendre, de tot el que em va explicar el professor, Ferran Liñán, i jo crec que un mentor és una peça clau que pot forjar el nostre destí. 

Ho va veure clar. 
Des d’aleshores no he parat de formar-me. Vaig fer un grau superior de quiromassatge, tècniques d’spa, i vaig començar a viatjar per expandir coneixements. També vaig fer un curs a Barcelona on s’abordaven patologies. No sé ni com hi vaig anar a parar, perquè era per a estudiants de Medicina i s’hi estudiava anatomia, fisiologia, bioquímica i patologies. 

I?
Molt útil, perquè així puc saber millor què oferir als clients. No fent intrusisme, és clar, jo em limito a les meves funcions. 

Ara què?
Al campionat vaig quedar la segona de 400, gens fàcil. I en les altres categories, cinquena i vuitena. L’objectiu és repetir l’Europeu... i el Mundial.