Un banc de perruques solidàries. O dit d’una altra manera: fer quelcom de tan fàcil i indolor com donar cabell i fer que algú se senti millor. És el projecte en què s’ha embarcat la perruquera Nelly Garcia. Ella va més enllà i està aprenent com ajudar des del seu àmbit pacients que reben quimioteràpia 

La iniciativa. 
Surt d’Andbank, que comença a fer un projecte amb Mechones Solidarios. La va posar en marxa una noia, a Màlaga, que era perruquera i ara es dedica a fer perruques. Agafen establiments d’arreu perquè la gent que s’hi talli els cabells (trenta centímetres com a mínim, vint si són nenes) els enviï. De cada vuit cuetes, vuit persones, en fan una perruca. 

Trenta centímetres, uix. 
Una bona llargada, sí. És donar el teu cabell a canvi d’un somriure. Aquestes perruques, amb cabell natural, valen uns dos mil euros. Aquí, Andbank es va posar en contacte amb ells i amb mi i ha comprat algunes perruques que pot prestar a persones amb càncer. 

Moltes donacions?
Fa un parell d’anys que estem amb això i cada cop n’hi ha més. També me’n porten si s’han tallat el cabell amb la seva perruquera, no cal que vinguin amb mi, i les professionals mateixes me’n porten. 

Uf! Tinc una ‘bírria’ de cabell, jo...
Només cal la mida. Per la resta, és igual que sigui finet, gruixut, tenyit, amb metxes, poc cabell, molt cabell... 

La perruca és de diferents cabells
Sí, sí, amb una persona no n’hi ha prou. I fins i tot si algú vol una feta exprés, poden fer la zona del contorn de la cara amb cabell que doni la mare, la germana. Així la persona que la utilitza porta quelcom d’algú de proper. A algunes persones les reconforta. 

Delicat per conservar i enviar? 
No, no. Només cal que estigui ben sec.  El posem en una bossa i etiquetem si és home o dona i au. 

Sempre pensem que els homes es queden calbs i tan feliços. 
No, no. També n’hi ha que no volen anar amb els cabells rapats. Se’n fan menys, però també se’n fan. 

Un perfil de donant?
Tothom, tothom, només que tingui la llargada necessària. També hi ha qui se’l deixa créixer a propòsit perquè vol donar. Com que el cabell creixerà i pots fer un bon acte, fer feliç algú. Les nenes les veig fer-ho amb una il·lusió!

L’elaboració d’aquestes perruques deu ser complexa. 
Hi ha fàbriques de perruques sintètiques, és clar. Però de cabell cent per cent natural, que jo conegui només hi ha aquesta gent de Mechones Solidarios. A banda, imparteix cursos per ensenyar des del minut 1 amb una persona que arriba i et diu que té càncer. És una formació que a mi m’ha pagat Andbank. 

Un curs?
És espectacular. Primer t’ensenyen com parlar amb elles. És com un petit curs de psicologia perquè, és clar, no puc estar parlant amb algú i posar-me jo a plorar. Així no ajudo! No és que hagi de ser freda, sinó donar caliu i confiança a l’hora. 

Entesos. 
T’ensenyen com agafar les mides, com precisar el color de cabell. Abans que els comenci a caure el cabell amb la quimioteràpia, que tinguin ja la perruca preparada. Ajudar-les a evitar tràngols com que vegin com tallem el cabell, no ho fem de cara al mirall, sinó que girem la cadira. Ens preparen per explicar a pacients oncològics tot el que els pot passar amb el cabell,  que cau al 99% dels que passen per una quimioteràpia, com les celles i les pestanyes. També diem com utilitzar el maquillatge. 

Per exemple?
Els pintaungles de mans i peus han de ser productes absolutament naturals. Hi ha maquillatges específics. Les celles les poden tatuar, però s’ha de fer abans de començar el tractament. Les ungles es queden molt febles. 

Més recursos que un mocador. 
Fins i tot per portar un mocador fem un estudi dels tons que queden millor amb la pell de cada dona. 

L’autoestima és terapèutica. 
Això pensem. Ajudem a donar més vidilla a qui s’ho està passant malament.