Ho guanya tot, tot i tot

Vint-i-vuit títols mundials a la butxaca i aquí està, gens cregut, bon jan, un esportista d’elit que no ha perdut el caràcter de noi de poble. Un caràcter afable per a l’home que competeix contra ell mateix. 

Una de les anècdotes més conegudes de l’ara vint-i-vuitè vegades campió del món de trial va esdevenir l’any que començava la competició indoor: havia caigut i s’havia tallat la cella, la sang li rajava per la cara i el van dur a la infermeria. “Cosiu-me, que vull tornar a sortir!”, ordenava des de la llitera, de la qual finalment va saltar per abraonar-se sobre la moto i... guanyar la carrera. El Messi dels circuits. És com la premsa esportiva, i les odioses comparacions, dibuixen aquests dies aquest home que ho guanya tot, tot i tot. No, no direm que té mal perdre perquè això té unes connotacions molt lletges, que no s’adiuen amb un caràcter afable, adverteixen els que l’envolten; però la derrota no li prova. De fet, a penes l’ha tastat. És, tornem als qualificatius dels últims dies, l’home que no es cansa de guanyar, l’home de les fites històriques. El Nadal de les carreres. Si jugués a futbol, si competís en tennis, en bàsquet, seria un déu. Però el trial està encara lluny de l’esport-rei i per això el seu regnat és més discret. També és per això que a l’esforç esportiu hi ha d’afegir el de promocionar el seu àmbit. Amb accions tan cridaneres com passejar-se per les redaccions periodístiques cavalcant la moto per damunt de les taules de la canallesca. 

Toni Bou, nascut a la localitat barcelonina de Piera al 1986 i establert al Principat des de fa un lustre (ironies de la vida, el Gran Premi d’Andorra va ser escenari d’alguna de les escasses ensopegades de tan brillant trajectòria), tenia només dos anys quan va pujar per primer cop a una moto: una d’elèctrica que li van portar els Reis. Amb quatre vindria la diguem-ne de debò, la de benzina. En la primerenca afició a les dues rodes hi va tenir sens dubte molt a veure el pare. Un nom, no obstant això, se situa a l’inici (i amb ell continua, catorze anys després) de la trajectòria de Bou: Miquel Cirera. El seu nas el va portar a fitxar-lo, al 2007. Per tot: per com es comportava sobre la moto, per l’entorn. Donava el perfil, apuntava maneres. Però ni de lluny albirava ningú el que finalment ha donat de si. I el que donarà: té corda per a molt, auguren. 

A Andorra va recalar per allò que recalen els esportistes d’elit i que no cal detallar, apunten des de l’entorn. Però després s’hi va trobar còmode, a casa. S’hi va instal·lar amb la seva parella –d’ofici, criminòloga–, una jove catalana que en alguna ocasió va relatar que poc s’imaginava que aquell jove simpaticot que havia fet mans i mànigues per conèixer-la i que es presentava com un simple aficionat a les motos era en realitat tot un campió del món de trial. A Andorra agraeix la pau que li donen les muntanyes, la tranquil·litat, les opcions d’entrenar, excepte en els mesos més crus de l’hivern, quan la neu ho cobreix tot. A Andorra es refugia i des d’Andorra responia aquests últims dies les infinites entrevistes que el reclamaven. 

A la seva xicota la va conquerir amb la mateixa perseverança amb què entrena. No competeix contra ningú, asseguren els seus: el límit a superar és ell mateix. Un altre que ha estat sempre a prop seu, Pere Flores, el qualifica com un treballador incansable, un guanyador nat. Un home que no s’adorm sobre els llorers: quan el va felicitar per l’últim mundial outdoor, Bou li va dir que sí, que gràcies, però que havia d’anar a descansar d’hora que al dia següent tocava entrenar de nou. Començar de nou, buscar una nova victòria. 

Sumar victòries no fa de Bou una figura creguda. Al contrari. És un campió, un esportista d’elit que no ha perdut mai el caràcter de noi de poble, coincideixen les descripcions, “un bon jan”, un paio afable amb els aficionats que sap que atendre’ls  forma part de l’ofici. Però és difícil sorprendre’l en un moment de mal humor, escoltar d’ell un exabrupte, una paraula fora de lloc adreçada a ningú. Ni quan li passa això tan poc habitual de perdre.