“I la felicitat? És una formuleta matemàtica”

Volen veure una periodista suar fent una entrevista? Riguin, riguin, però mirin amb què ensopega quan intenta documentar-se: “El rang d’una matriu és la dimensió de la major submatriu”. Aquí queda. Paula Rodó vol ensenyar-nos uns pocs conceptes matemàtics per desentrellar els mercats financers

Veu la frase que copio del seu bloc? La primera ‘en la frente’. 
Ja, ja, però has anat a parar a un article difícil, n’hi ha que són accessibles. Per exemple el de la reversió de la mitjana és més apte per a la població civil. 

Si vostè ho diu. 
Sí, sí, ara us ho explico. De fet, vaig començar a Economipedia fent articles amb la intenció de divulgar conceptes que semblen molt llunyans però de seguida els pots entendre. Conceptes per aplicar les mates a la vida real. 

Alguns estem suspesos d’entrada: els matemàtics tenen molt cervell.  
És una idea esbiaixada, que les matemàtiques siguin avorrides, poc creatives o difícils. Pots explicar física quàntica a infants, estadística a un alumne amb TDH. El problema no és el concepte, sinó la manera d’explicar-lo. 

Provi amb la “reversió de la mitjana” aplicat als mercats financers. 
Molt fàcil. Els valors tenen tendència a anar a una mitjana mòbil. És a dir, que   una cotització puja i baixa, com has vist a El lobo de Wall Street, o com veus a la pantalla de MoraBanc, amb les fletxetes.

Verdes i vermelles.
Puja i baixa, puja i baixa, però sempre ho fa al voltant d’un valor mitjà. Per tant,  quan el preu d’una acció està molt per sota té tendència a pujar, i al contrari. En general, excepte si hi ha un crac  o condicions externes, fas una mitjana dels valors i veus que quan un preu s’ha allunyat molt d’ella, té tendència a tornar cap a aquesta mitjana mòbil. 

Ho he entès!
És el que marca la funció matemàtica, que és una relació de dependència entre dues variables.  

Quasi em venen ganes d’aprendre. 
A mi em sorprèn que aquí, a la Universitat d’Andorra, no hi hagi la carrera de mates. Si vols que el país prosperi, que tot millori, les matemàtiques són la base. Serveixen per simplificar la realitat, que és molt complexa, i les mates ens fan un favor. 
 
Tornant als mercats financers...
Es tracta de tenir clar que no són una caixa negra on no pots entendre res... i d’evitar que els gestors i altres t’aixequin la camisa. Que tinguem tots una mínima cultura financera. 

Són menys intel·ligibles que la física quàntica. 
En realitat, els mercats són tan difícils de predir perquè als models matemàtics falten dades, si no podríem predir el pròxim moviment.  

No obstant això, vostè parla de funcions, però els mercats són persones que interactuen. 
Hi ha debat, és clar. Què va ser abans: l’ou o la gallina? El preu afecta el comportament dels inversors o a l’inrevés? És calculable: la relació de causalitat. Tot en aquest món és calculable. 

Tot?
La gent ve i em diu: i la felicitat? Doncs és una formuleta. Els grecs ajuntaven matemàtiques i filosofia. El pensament cartesià va separar-les de l’ètica, de les ciències socials. Podem quantificar la felicitat, però vindrien els d’ètica dient que és subjectiu. 

És clar. 
Però si poguéssim recopilar prou dades i ponderar, sortiria la formuleta. En fi, ja hi ha molta recerca darrere. Jo crec que és un tema molt explotat. 

Els algoritmes ens governen.  
Tot, tot, té una fórmula matemàtica: el bosc, una  ciutat, un text... Tot. 

Amb la Covid hem après estadística. 
Totalment. Fins ara als diaris no hi havia gràfics, ni se’n parlava de mitjanes, ni diagrames circulars. Què és l’estadística? Extreure informació de dades. Les dades per si no diuen res. 

El periodisme té una fórmula?
Només cal trobar les variables representatives i un model amb unes suposicions que s’ajustin a les dades