El TDH, el trastorn per dèficit d’atenció en hiperactivitat, és el camp d’acció de Martí Sala, que s’ha especialitzat en l’acompanyament de qui pateix aquesta síndrome. Per experiència personal.

‘Coach’ enfocat a persones amb TDH.
La meva decisió va sorgir d’una necessitat personal. Després de viure en primera línia el que implica conviure amb el TDH al llarg de la vida, vaig identificar mancances en l’acompanyament que s’oferia. Especialment en el fet que volia trobar eines pràctiques i aplicables al dia a dia. Vaig formar-me en coaching i programació neurolingüística amb el propòsit d’oferir una visió molt més pràctica i útil. I vaig trobar allò que a mi m’hauria agradat trobar-me quan vaig ser diagnosticat i al llarg de tot aquest procés.

Quines eren aquestes mancances?
La falta d’acompanyament i de comprensió, perquè el TDAH és un trastorn amb moltes dualitats que si tu no vius costa molt d’entendre. Un exemple és que són persones molt impulsives, però en determinats moments hi pot haver una procrastinació.

Vaja.
Sembla que són dues cares d’una mateixa moneda. El TDAH, moltes vegades és vist com una excusa. I lluny de ser una excusa, és un motiu pel qual passen moltes altres coses. Per exemple, en el diagnòstic que es realitza a través d’un test, el que no podem analitzar és la desregulació emocional que hi va associada.

La desregulació emocional?, què vol dir? 
El fet de poder gestionar les teves emocions i que no canviïn d’una forma tan ràpida. I és en un dels àmbits en què acompanyo les persones.

Ens aclareix què és la PNL?
La PNL és la programació neurolingüística, i això és la perspectiva que nosaltres tenim del món. Et fa ser molt més conscient de les teves creences, i quines d’elles són limitadores i quines són possibilitadores. I a través d’un procés d’aprenentatge i d’adaptació, substituir creences limitadores per creences possibilitadores.

S’havien posat de moda aquelles històries de: si tu et concentres a  pensar que et trobaràs un bitllet de 500 euros, te’l trobaràs.
Això no és programació neurolingüística, per començar. Però m’agrada molt aquesta reflexió, perquè el coaching és com la intel·ligència artificial, al final és un vehicle, i depèn de l’ús que tu vulguis fer-ne, tindrà un resultat o un altre. Si algunes persones en volen fer un mal ús o reinterpretar-lo d’una forma que no és...

Això és ‘morro’, per dir-ho d’una manera barroera.
Saps què passa? El que em fa la sensació és que hi ha moltes persones que es fan dir coach i que realment no són coach, que són moltes altres coses, però que no són coach. Genera confusió, perquè el coach està molt clar que és una disciplina per acompanyar a les persones, ajudar-les a fer un treball de fons i, en elevar el nivell de consciència d’aquella persona, fer-la més conscient dels reptes, dels desafiaments i, conseqüentment, de les oportunitats que es pot trobar al llarg del camí.

I com ho diferenciem? Perquè la gent explica el seu pas de duro.
Pots ser més explícita?

Sí. Qui és un ‘coach’ preparat i qui és un  tarambana?
Per a mi és molt important oferir mitja hora gratuïta perquè aquesta mitja hora no et pot aportar cap prejudici, tot el contrari. I tu em presentes els objectius, després jo et presento com personalitzarem la sessió i veiem si hi ha sintonia. Perquè, si no es compleixen aquests requisits, crec que tu no podràs treballar però és que jo tampoc podré treballar amb tu.

Quins reptes té una persona amb TDH? 
El TDH afecta les funcions executives, com ara la capacitat d’organitzar-se, prioritzar, planificar o gestionar el temps. També pot comportar dificultats en la regulació emocional, la memòria a curt termini i la presa de decisions. 

Algun exemple?
Sí, sí. Un exemple seria el que et comentava de la procrastinació o el fet de no tenir la capacitat d’afrontar una determinada decisió. Això també ho podríem relacionar amb la dificultat de prendre decisions. Jo acompanyo les persones perquè siguin conscients de quines són les prioritats a la seva vida. 

Tants estímuls que és impossible concentrar-te en una sola cosa.
Doncs imagina’t, persones que tenen TDH i que viuen en una societat hiperactiva.