Aquesta sensació d’insatisfacció ocasiona un inconformisme que, sostingut en el temps, es pot generalitzar i afectar tots els àmbits de la nostra vida. És l’ésser humà inconformista per naturalesa?
Per què succeeix aquesta sensació? Què entenem per inconformisme? Primer de tot hem de tenir present que l’inconformisme és totalment personal i subjectiu. Aquest esdevé quan veiem que no es poden dur a terme les nostres expectatives davant de determinats aspectes de la vida. No obstant això, quan es produeix en moments puntuals pot resultar beneficiós i positiu. Doncs ens ajuda a superar-nos, a ser la millor versió d’un mateix i per tant, evitar l’estancament que ens pot suposar una falsa zona de confort. Ens ajuda a buscar l’autorealització i el creixement personal. D’altra banda, mantenir aquesta sensació d’insatisfacció de forma perllongada pot generalitzar-se i derivar cert malestar en l’individu en forma d’emocions negatives com la tristesa, la irritabilitat, la frustració, l’ansietat, l’apatia, etc. Les expectatives són tan altes que ens frustra no aconseguir-les. La desmotivació és tan exponencial que, si no és puntual, pot interferir significativament en la nostra vida i en la visió que tenim de nosaltres mateixos i afectar el nostre autoconcepte i autoestima.
Però, per què es produeix aquest inconformisme? Quins són els trets característics de les persones que el presenten? Aquest sentiment d’insatisfacció esdevé quan quelcom que aconseguim no ens sembla suficient i per tant, no compleix les nostres expectatives. Per una banda, la causa més freqüent de la insatisfacció crònica està relacionada amb problemes afectius o de l’estat d’ànim com ara la depressió. D’altra banda, també està relacionada amb la falta de realització personal percebuda per la pròpia persona, que considera que tot allò que li succeeix no és suficient ni d’utilitat. Es pot veure incapaç d’aconseguir-ho per mèrits propis o per factors externs que li dificulten la seva consecució generant sentiments d’ira, de frustració i desmotivació.
Trets de personalitat com la cerca de sensacions, l’alta necessitat d’activació o nous estímuls són trets característics d’aquells individus que, ràpidament, necessiten noves fites i reptes. Són persones que necessiten sentir contínuament que tenen un nou objectiu. També són trets característics la manifestació de queixes constants del seu entorn, la comparació amb els altres (als quals consideren superiors) o un alt nivell d’autoexigència i d’ambició. Aquests individus acostumen a presentar un pensament molt rígid i dicotòmic reduint-se als extrems (èxit o fracàs, tot o res...) fet que dificulta la flexibilitat i per tant la percepció de la realitat que els envolta.
Quines són les principals conseqüències derivades de la insatisfacció crònica? Sovint l’inconformisme crònic és un precedent a la depressió i no la conseqüència d’aquesta. Se solen experimentar sentiments de tristesa, d’indefensió, alts nivells d’apatia i d’anhedonia per la dificultat d’experimentar plaer duent a terme activitats que anteriorment eren satisfactòries. Tanmateix, es pot produir un aïllament social i afectar a l’àmbit professional o acadèmic (la cerca constant de feines, l’abandonament de projectes...).
Per últim, tal com afirma el sociòleg Zygmunt Bauman, la insatisfacció crònica així com l’inconformisme també és una responsabilitat social. Doncs ens trobem en una societat líquida, caracteritzada pel consum i la satisfacció immediata de les necessitats. Ens passem el dia desitjant coses noves i el desig de canviar-les per altres quan ja les obtenim. Tota novetat ens suscita un desig a satisfer per tal de sentir-nos complets.
Malgrat tot això, cal reflexionar sobre l’aparició d’aquest inconformisme en les nostres vides i per què es perpetua en el temps. Què ens intenta dir? Cal comprendre el seu origen, si existeix algun desencadenant o quines són les circumstàncies que l’agreugen. Reinterpretar la seva aparició. Entendre’l com un incentiu per al canvi, la superació i el creixement personal i no com un obstacle, ja que més que un estat és una actitud cap a la vida.
Gaudir del camí que ens porta a l’èxit i no l’èxit en si mateix!
