Escape Andorra?
Ho vam posar en marxa dues guies culturals i de muntanya, la Mar Gual i jo, que vam veure que el turisme s’ha reduït però també hem copsat que la gent del país té cada cop més interès a conèixer-lo, afer turisme local. Així va sortir aquest joc d’escape però a l’aire lliure.

De què tracta?
Volem donar a conèixer el patrimoni cultural i natural d’una manera atractiva, divertida. Per això hem creat un joc d’enigmes: Sornàs, 1930. Els participants han de resoldre enigmes i jocs i si passen les proves són aptes per ser paquetaires.

!!
A totes dues ens agrada la història i aquest és un poble encantador, que conserva molts elements d’aquella època prèvia al desenvolupament d’Andorra, quan hi havia aquella vida rural. Hi ha dos personatges, el Quico i la Manela, que els volen passar el relleu.

Proves difícils?
No, no. El contingut és secret, és clar (riu) però apte per a nens i adults de qualsevol edat. I el Quico i la Manela volten per allà i poden donar pistetes.

S’ho han ‘currat’ històricament.
Sí, sí, ja com a guies culturals teníem una base i ens hem documentat. A banda, ens han ajudat. Gent com  el periodista Albert Roig o Ingrid Blanc, que és antropòloga. I d’altres, la veritat.  

Satisfetes? Es quedarà aquí la idea?
Molt satisfetes, sí. Vam començar al desembre i veiem que la gent surt sorpresa i contenta, tenim molt bon feedback i permet desconnectar de la pandèmia.  Vam començar per aquí però de cara a l’estiu n’hi haurà de nous.

Cal desconnectar de tant en tant i oblidar certa sensació de claustrofòbia, oi?
És clar. Ho hem detectat molt, que la gent té necessitat de fer coses noves per no haver pogut sortir durant molt de temps. Tots acollim les novetats amb interès, sí.

Andorra no és gaire gran però sempre queden racons per conèixer.
És el que estem veient amb els guiatges, que la gent es dedica a fer tots els museus o a fer muntanya al país. Mira, dins de totes les coses dolentes, és positiu... A Andorra tenim moltes coses, molta oferta, i val la pena aprofitar-ho.

Suposem que no és un projecte puntual, que continuarà.
Per descomptat. I quan s’obrin les fronteres serà per a turistes, per a qui vulgui descobrir l’Andorra rural dels trenta.

S’han hagut de buscar la vida, oi, per estar ocupades en aquest sector?
 Hem optat per buscar diferents vies. També fer tallers per a nens... oferta molt local, perquè des de fa un any no es pot preveure el futur de cap manera. Anem al dia a dia, amb aquesta visió local de moment. Sí que hem pogut treballar amb algun turista, però intentem no desesperar. Ja vindran temps millors.

Ajuda haver passat per la competició a tenir aquesta visió?
Potser t’ensenya a tenir paciència. Tot i que jo crec que depèn més del caràcter de cadascú en realitat. Però sí, ajuda a afrontar les coses positivament i tal com venen. Però bé, això ja sabem que és un problema global, amb molts col·lectius afectats molt negativament. Animem-nos.

Troba a faltar la competició?
No realment, m’omple molt el que estic fent... I jo també soc periodista (torna a riure) escric articles en revistes franceses sobre esquí de muntanya. He trobat vies professionals que m’agraden molt i m’omplen molt.

I a la muntanya.
Sí, evidentment, segueixo gaudint molt de la muntanya fora de la competició, i això és el més important. Estic contenta.

Per cert, com les contactem?
escapeandorra@gmail.com