Sort que no era el Segre, com s’ha escrit en algun lloc per error, perquè només ens faltava per aquí un cadàver surant. Bromes a banda, Jordi Jordana presenta ‘Mort al riu’. Dijous a les 19 hores a la Fnac


‘Mort al riu’. 
Però no al Segre, no, aquí algú s’ha equivocat, és al Noguera Pallaresa. La novel·la passa principalment al Pallars, entre Rialp i Sort. 

A la Seu, on va néixer, per cert, ja havia ambientat altres novel·les.  
Efectivament, però en aquest cas m’anava bé situar l’acció al Pallars. Vaig començar escrivint novel·les ambientades a centres de recerca científica, però després ja vaig pujar per aquí dalt, al Pirineu, per Cerdanya, Andorra...

Què ens trobarem en aquesta? 
El punt de partida són quatre amics de Rialp, tres nois i una noia, la Marina. Tots molt camarades, tant que qualsevol hauria mort per l’altre i també, tal com sol passar, tots tres estan molt enamorats d’ella. Un dia un d’ells, l’Andreu, s’avé a guardar uns documents comprometedors d’un paio que era integrant d’un grup anticapitalista...

... i aquí s’embolica la troca. 
És clar. L’Andreu es veu obligat a escapar cap a França i mai més no se’n torna a saber. Vint-i-sis anys més tard, apareixen les seves restes a prop de Rialp. És el mort, és clar. 

Qui escriu novel·la negra vol escriure d’una altra cosa, de pas? 
No és ben bé, efectivament, escriure novel·la negra... que tampoc és que ho sigui ben bé. Són situacions de relacions entre les persones el que m’interessa, encara que pel mig hi hagi aquest mort. En aquesta novel·la volia explorar aquests grups d’amics d’adolescència i joventut i com les coses, amb el pas del temps, agafen direccions oposades.
 
Amb unes quantes novel·les al sarró, ja en té la mà trencada? 
A mi cada vegada em costa més. A les primeres, per ignorància potser, escrius més al teu aire. Ara t’ho penses i repenses molt més. Jo cada vegada li dono més importància a l’estil. No és que l’argument no en tingui, però em preocupa com explico les coses.

El fa suar més.  
Vull que el lector no sigui un mer espectador, sinó que s’involucri en la història, que se senti identificat amb els personatges, tant si són bons com dolents. Fins i tot que el lector sigui un personatge més. 

Va fer una trilogia, també thriller, ambientada en el món acadèmic: el que millor coneix.  
Vaig començar escrivint ficció sobre això perquè era el que més coneixia. Si ara tornés a escriure-les, canviaria moltes coses de la manera com explicava la història. Em trobo més segur com escric ara que com ho feia fa deu o dotze. 

A l’ambient universitari corren les ganivetades. Gens pacífic. 
Com arreu. La universitat i els centres de recerca no se n’escapen: hi ha molt protagonisme, moltes enveges... Si ho magnifiques, en surt una història. 

Serveix la narrativa per atreure lectors a la divulgació científica? 
Home, qui vulgui aprendre ciència llegint narrativa, jo no ho recomano. Tant la base científica com el context històric i social et serveixen per localitzar la història, i em documento, però sols per posar en context l’acció. 

Ni per fer moure el cuquet? 
Sí i no. No es pot oblidar que és ficció i que algunes coses potser te les fas venir bé, però no són absolutament científiques, ni fets històrics. Així que per exemple puc parlar d’un suposat descobriment, però me l’he inventat. Una altra cosa, sí, és que a algú l’estiri després cap a l’assaig, a la divulgació. 

El primer llibre tenia a veure amb la seva formació, la veterinària, ‘Truc: la història del guarà català a través dels segles’.  
Sí, sobre l’ase català. Fa molts anys d’això. Potser sí que va ser el que em va estirar cap a l’escriptura. Va ser quan em vaig dir “puc continuar”. 

‘Mort al riu’ forma part d’una trilogia pirinenca, diguem-ne.   
Sí, però són novel·les independents. Comparteixen l’espai geogràfic i el moment històric, entre els anys setanta i els dos mil, però són conclusives. Ara, si el lector va d’una a l’altra, també trobarà elements comuns, coses que les relliguen. 

És de la Seu, ha escrit ja uns quants  llibres, però és la primera vegada que presenta a Andorra.   
Sí, les coses van com van. A veure quina és la rebuda, no sé què esperar-me, si hi haurà gent o estaré tot sol.