Quant de temps porta residint al Principat?
De manera intermitent des del 2018, ja que feia temporades aquí. Però és des de fa un any que ja m’he instaurat definitivament a Andorra. Ara ja tinc la residència i el permís de treball. Visc a Sant Julià de Lòria, però abans vaig viure al Pas de la Casa. 
 
Va venir acompanyada? Quina és la seva procedència?
He vingut sola! Soc de Brasil, d’un Estat al nord-est anomenat Bahía. No parlo el català encara, ni tampoc el sé escriure, però l’entenc bastant bé. 
 
A què es dedica? 
Aquí a Andorra soc cuinera. Però a Brasil em dedicava al treball social, un títol que he pogut convalidar al Principat, a la implantació de projectes comunitaris i a més soc professora d’història! A nivell d’aficions m’encanta escriure. De fet, al meu país vaig publicar un llibre. 
 
Havia visitat mai els Pirineus?
No, no hi havia estat abans. Però arran del meu interès per venir al Principat vaig començar a buscar molta informació, des del menjar, les parròquies i les tradicions. De tal manera que quan vaig arribar ja ho sabia pràcticament tot del país! Tinc una plataforma de vídeo a Brasil on comparteixo els aspectes que més m’agraden d’Andorra, com una mena de TikTok. 
 
Coneix bé el territori!
He viscut també al Tarter i el Pas de la Casa. Canillo també m’agrada molt, vaig estar allà durant un temps, quan feia les temporades. Estic pensant a dedicar-li un poema, ja que trobo que és la ciutat de les aigües! 
 
La cerimònia d’acollida amb el cònsol major.
Em vaig quedar molt sorpresa perquè és una persona molt important per a la parròquia i el país. Vaig al·lucinar quan ens van convocar per telèfon als nous residents per donar-nos la benvinguda! Estava tan feliç que vaig decidir portar-los un regal amb el meu poema. Em vaig trobar amb altres brasilers. 
 
No està sola!
Al Pas de la Casa hi ha una gran quantitat de brasilers. Recordo que quan anava a algun lloc a prendre un cafè, al poc temps veia passar a algun compatriota. És una parròquia que m’estimo, però m’agrada molt Andorra en general.
 
A què es deu la gran estima que ha reflectit al poema adreçat a la parròquia laurediana?
Perquè Sant Julià és calent, com el Brasil! Abans de viure al poble estava a Aixirivall, i podia contemplar les precioses vistes de la parròquia. Em fascinen les seves muntanyes. M’encanten els jardins de Juverri, per les seves vistes i estàtues. 
 
La calor laurediana.
Exacte, és una terra especial pel sol que té. I això es veu clarament reflectit en la seva gent, que es mostra molt acollidora. Crec que Sant Julià és diferent de tot Andorra. I és gràcies al seu sol, perquè il·lumina les persones i les dota d’humilitat i valor. Un clima calent que fa més acollidor l’entorn i que permet a la gent passar més temps al carrer. És la ciutat del Sol! 
 
La seva arribada al país va ser tan satisfactòria com descriu al poema?
Sí, i tant! Vaig rebre una calorosa benvinguda, principalment pels andorrans. Curiosament, per part dels altres immigrants no ho vaig sentir tant, de fet et diria que no ens tracten massa bé. Però la gent que és del país és realment amable.
 
Li ha costat adaptar-se al clima?
Al principi va ser una mica complicat. Però en aquests moments crec que m’he aclimatat prou bé, de fet per a mi aquest fred és calor. A Brasil disset graus equival a fred, però aquí és una temperatura més normal. Podríem dir que ja soc quasi andorrana! 
 
En comparació amb el Brasil.
A Brasil tenim molt aire, jo visc a la platja i percebo que hi ha una gran ventilació. Fa calor, però es crea un bon equilibri pel mar. Aquí a les muntanyes tenim un ambient molt més sec. 
 
I en l’apartat culinari?
Andorra penso que està  bastant limitada a nivell gastronòmic. Brasil és una terra molt més rica en aquest aspecte, ja que cada Estat té un menjar diferent. Tot i això, d’aquí m’agraden els plats típics com el conill! Ara cuino una mica de tot, he llegit moltes receptes. 
 
Creu que té futur com a escriptora?
És veritat que amb la feina no tinc gaire temps per dedicar-m’hi, però soc autora d’un llibre titulat Reciclando basura, reciclando vidas. En principi el volia publicar aquí, però em van dir que buscar una editorial del país sortiria bastant car, per això el vaig portar a Brasil. El meu objectiu és poder dedicar-me a escriure. Aquest primer llibre neix arran d’haver treballat en la implantació de la recollida selectiva al Brasil. S’evidencia la meva experiència de vuit anys de servei, però en un futur m’interessaria molt parlar en una obra sobre com millorar la capacitació laboral d’Andorra perquè les empreses formin més els seus dirigents.