Jaume Buixadera: “Tota la vida fent riure i ara la gent vol plorar!”

És a dir, que va aprofitar el confinament per parir un llibre: ‘Trenta poemes fantàstics i una cançó de Supertramp’. 
De fet, jo ja estava confinat. A la meva vida sempre hi ha casualitats, ni bones ni dolentes, però casualitats. Per exemple, un cop vaig tenir un accident amb un cotxe amb la mateixa matrícula que el meu. 

No digui! 
Ja veus. Així que abans de saber que existia la paraula confinament ja estava confinat. Uns problemes personals van fer que m’apartés de la circulació i quinze dies després es confina el món sencer. No una ciutat, no: el món.

Ho tenim present.  
Doncs soc bastant actiu a les xarxes i vaig veure la gent tan espantada que vaig  començar a penjar coses a Facebook. Jo soc humorista, músic, bastant polifacètic... Però penjant, penjant, vaig fer un parell de poemes, i la sorpresa va ser la quantitat de respostes. 

I? 
Home! Tota la vida fent riure i resulta que la gent el que vol és plorar. En lloc d’ofendre’m, m’hi vaig animar. 

Es van convertir en un llibre. 
Algú em va posar en contacte amb l’editor, l’Àngel Dalmau, que em va dir “em commou el que fas”. Però jo soc humorista, jo tinc 69 programes amb la Mari Pau Huguet. Com havia de fer un llibre de poemes?! 
 
El va convèncer. 
Em va convèncer, perquè ell em va agradar, el seu esperit. Em va dir “ni se t’acudeixi mirar llibres de poesia, tu fes el que estàs fent, que jo no sé ben bé que és”. Li vaig dir “jo tampoc”. I ell: “aquest és el camí”. Doncs aquest és el meu home, vaig decidir. 

Anem al llibre.
Trenta poemes fantàstics... això de fantàstics ho vaig posar jo, per si ningú ho deia. I una cançó de Supertramp, Fool’s Overture, que m’ha perseguit tota la vida. Té una part en prosa i una altra en vers, sense cap dogma. 

 Amb un pròleg ben llampant: el signa Carles Puigdemont. 
Fa molts anys vam coincidir, quan jo treballava al Diari de Girona i ell, a El Punt Diari. Després va ser alcalde i teníem una relació cordial. Jo sé que a ell li agrada molt la poesia. És ja de fet una declaració d’intencions: aquest és un llibre absolutament català, de país català, amb Andorra, i això és important. 

I li n’ha enviat un exemplar a Roger Hodgson.
Sí, enviat sí, ja veurem si el rep i si respon. Fool’s Overture és una cançó sobre la barbàrie que no ha de tornar a passar, és una cançó crucial a la meva vida. 

Un dels poemes està il·lustrat amb la cara d’algú darrere un vidre. Ara tots estem darrere d’un vidre, oi?
Aquest poema està dedicat a una persona que vaig veure, si no desesperada, sí molt nerviosa. Els meus poemes relaten històries, parlen de la gent. Si em diguessin “fes un poema del Canigó” ho tindria cru. 

L’humorista té competència a les xarxes, estan plenes de ‘catxondos’.
L’humor és el meu estat natural, però un humor irònic, negre sovint. He vist molta gent brillant, sí, només ha calgut un parell de mesos perquè es deixessin anar. 

Per cert, va fer lletres per a Sopa de Cabra.
Abans de Sopa ja érem amics amb els germans Tió. I sí, després em van demanar la lletra de Dins un núvol.