Jesús Costa: “Ara ve l’allau de cataractes del ‘baby boom’”

El diagnòstic –i tractament– en oftalmologia, es basa avui en la imatge i els números: tot als nostres ulls es pot reflectir en una sèrie de xifres.  També és una ciència que es basa en una tecnologia summament sofisticada. Ho diu aquest metge de llarga trajectòria que acaba d’obrir plaça a Andorra.

Johann Sebastian Bach va morir per una operació de cataractes.
Sí, oi? I quan vas al Museu d’Orsay t’adones que tots els pintors patien cataractes, perquè tots evolucionen cap a una pintura cada cop més fosca.

Una altra manera de veure l’art. Però vaja, jo anava més aviat perquè la cirurgia d’ulls ha avançat, oi?
Moltíssim i en molt poc temps. Quan jo vaig acabar la carrera, al Clínic no tenien ni microscopi quirúrgic per operar, feien servir unes ulleres, telelupes. El 1988 en van tenir el primer. Abans trèiem la cataracta i no col·locàvem cap lent, així que la gent sortia amb aquelles ulleres de cul de got. De cada deu cirurgies, una tenia una endoftalmitis.

Perdó?
Una infecció molt forta. I de cada vint, una hemorràgia explosiva: la pressió pujava, l’ull estava obert i per tant es buidava i es perdia. Per això...

No segueixi: servidora es mareja.  
No pateixi. Quan arriben els estudiants de medicina al quiròfan per primer cop fem l’aposta de quin caurà primer. Ja els posem on no es facin xixonades.

Hem avançat.
En fi, que per això esperàvem que les cataractes estiguessin molt fetes per no operar quan encara veia. Ni el pacient ni nosaltres no volíem assumir el risc que perdés la visió que tenia. Tot això ha fet un gir de 180 graus amb la tecnologia. Ara tenim el facoemulsificador...

Què és...
L’aparell per eliminar les cataractes, per ultrasons. Es va introduir el 1990 a gran escala. Tot un avenç: en comptes d’obrir mig ull ja només calia obrir tres mil·límetres. A partir d’aquí no ha parat d’evolucionar... fins i tot ja no cal cosir. Per això, com que les garanties creixen, operes abans, quan s’ha perdut el 50% de la visió i les cataractes són toves.

Beneïda sigui la tecnologia.
Pensi que cada cop vivim més temps i volem estar més actius, tenim una activitat física i mental molt gran: els joves de setanta anys.

És l’operació més freqüent?
Fins als 30 o 40 anys el més habitual és la cirurgia refractiva, és a dir, per a miopia, hipermetropia, astigmatisme. La gent que ja han nascut amb el mòbil a la butxaca... tot el dia mirant a 25 centímetres: la miopia creix en la població.

S’entelen amb la mascareta.
Sí, hi ha qui s’ha decidit a operar-se ara durant la pandèmia justament per això.  

A partir dels 40 anys?
Des de la cirurgia del glaucoma a la cirurgia oculoplàstica, per treure les bosses que penjen, la parpella que cau... per recuperar la mirada jove.

I els que ja som més grans?
Sobretot per vista cansada i no necessitar ulleres de prop. Després ja entrem en el terreny pantanós de les cataractes. Ara vindrà la generació del baby boom que es fa gran... en tindrem una allau.  

Doncs vagi fent-nos lloc.
Com que vivim més, es van detectant més casos de patologies com les degeneracions maculars, que treu la imatge central, fa que vegis una taca negra. No tenia tractament i anava augmentant el nombre de casos.

Ara ens espanta.
Va ser així fins que el doctor Hugo Quiroz, a l’Hospital de la Ceguera de Mèxic va observar que qui patia càncer de còlon millorava d’aquesta dolència. Evidentment, el responsable n’era el medicament que rebia per al càncer.

També la ciència escriu recte amb línies tortes.
La tecnologia fa que ara només tenim complicacions en un de cada mil casos. Ara, en oftalmologia en som molt dependents: si se’n va la llum estem perduts.

La nostra salut ocular general és...
Entre les pantalles omnipresents i els disruptors endocrins del menjar, apareixen noves malalties, com el que es deia ull sec: no és seriós però molt molest.