David Masferrer va emprendre un viatge de tornada a la pagesia. Agricultura ecològica, amb la marca Tresors del Cadí. Al Pirineu, considera, hi ha molt terreny per explorar en el sector primari, que fixa la gent al territori.

Tresors comestibles. 
És un projecte unipersonal, el vaig engegar jo sol, el 2016 a Ansovell. Vaig començar amb patates, ceba i all, en gran quantitat. Però fa un parell d’anys que vaig traslladar l’explotació a Montferrer, per poder fer més conreus  i venda directa en cistella ecològica. 

Nyam.
Ara en faig uns seixanta de diferents, entre verdures i hortalisses. La gent encomana el que vol i dijous i divendres en faig la distribució. També a Andorra! 

Que el va portar a l’agricultura ecològica?
Jo venia d’una altra feina, un altre àmbit, a la Cerdanya. Va arribar un moment que em veia estancat. I l’agricultura ecològica? Tema d’herència. Els avis eren pagesos, i tot i que els pares ja es van dedicar a una altra cosa, el vincle no es va perdre mai. 

Allò que s’ha vist a casa...
Jo vinc d’Avinyó, un poblet a prop de Manresa. Però viure per aquí, al Pirineu, prou que m’agrada. Fa uns vuit anys que em moc per aquí. 

Diuen que la pagesia no té recanvi generacional, vostè s’hi ha apuntat. 
És cert que el sector és complicat, que és anar contra corrent: els productes no estan ben pagats. No és fàcil sobreviure. Per això tenia clar que havia de fer venda directa i estalviar els intermediaris. 

Que ens escanyen a tots. 
Sí, sí. Sobretot les grans superfícies, que exigeixen molt i amb poques garanties i preus molt baixos. Ens fan plegar. Així obtinc tot el benefici de la venda però també és molta més feina en àmbits complexos, si pogués fer sols de pagès seria molt millor. No surt a compte. 

Inferim que se’n surt bé, si ha ampliat terrenys i conreus. 
Bé, podríem dir que més que ampliar m’he traslladat a Montferrer perquè m’oferia molt bones condicions: tinc dues hectàrees i mitja planes, assolellades, amb bon rec del Valira. I està més proper a la Seu i, per tant, al consumidor. 

Entenem.
Però l’empresa encara no està consolidada.  Porto cinc anys: hi treballo jo i contracto quan tinc puntes de feina. És un model de negoci que pot funcionar. 

Quina gent vol verdura ecològica?
Normalment,  gent molt conscienciada, ja sigui amb el medi ambient o amb el territori. Gent que vol una dieta sana. Aquí sobretot entren les famílies amb canalla. I de tots els rangs d’edat, la veritat. 

Ecològic: tenim clar de què parlem?
Queda regulat que durant el cultiu no s’hagin aplicat productes químics, principalment productes que puguin ser nocius per a la salut. Tot i que es defensa que en l’agricultura convencional la quantitat permesa no és nociva, però... hi ha estudis que demostren el contrari. 

Millor prevenir?
També pel medi ambient,  ja que s’apliquen productes que van a parar als rius.  En l’agricultura ecològica el control de plagues es fa amb productes d’origen vegetal o amb diferents tècniques, manejos agrícoles, per al control mecànic. 

Obligat a la formació contínua. 
Sí, sí.  Cada cop hi ha més tècniques que permeten obtenir un rendiment similar a l’agricultura convencional. Està en continu desenvolupament, surten constantment productes i tècniques. 

Per quant es multiplica la dificultat d’obtenir una collita?
Depèn. L’impacte d’una plaga pot afectar el deu per cent de la collita o el cent per cent. En general, el rendiment és molt menor. En un camp de cebes  poden plantar molt, molt, molt juntes perquè han tirat herbicides i fungicides.  

El pitjor enemic?
L’escarabat de la patata. Cria molt. 

Satisfet de la vida de pagès?
He guanyat qualitat de vida, sí. Un dia treballo dotze hores, però un altre, cinc. Faig exercici físic i les feines d’ara no són pesades com abans: les eines són ergonòmiques. No és tan dur. En moments puntuals, però no com abans. 

Joves, animeu-vos! Hi ha mercat per conquerir?
I tant, i tant!  Hi ha molt camí per recórrer. El Pirineu ha estat molt dedicat a la ramaderia, hi ha molt per explorar: fruiters per exemple. Ara, necessitem el consumidor. Si ens dona un cop de mà, dona feina als veïns, ens fixa al territori, també l’ajudarem. Si un dia et trobo estirat a terra al carrer et recolliré, però el senyor de Mercadona no.