Escriptor i divulgador científic, desgrana quins són els futurs projectes que s’establiran al planeta vermell, com per exemple, quan s’efectuaran els primers viatges tripulats. Intervindrà el 8 de juliol al Festival d’Astronomia amb un discurs sope la geopolítica a l’espai.  

Què  s’entén per geopolítica de l’espai?

És una nova oportunitat de desenvolupament econòmic, tecnològic i de coneixement. L’espai, referint-me a l’òrbita de la Terra, és un lloc per estendre l’economia del món. Això vol dir que cada cop tindrem més serveis basats en satèl·lits, alguns dels quals ja existeixen, com el GPS. Una situació que generarà la creació d’un munt d’empreses, petites i grans, que compraran dades als satèl·lits i proveiran els serveis. 

S’hi podrà viure algun dia allà dalt?

És inevitable. De la mateixa forma que els nostres avantpassats van conquerir la Terra, nosaltres també explorarem el sistema solar i és molt probable que acabem construïm bases habitables a la Lluna i a Mart. És un procés que veig imparable. El planeta Mart presenta unes condicions que el fan molt atractiu per produir la seva habitabilitat, pel fet de contenir grans quantitats d’aigua gelada. Un recurs que es convertiria fàcilment en aigua líquida, fonamental per habilitar aquestes bases.

Mart és el destí.  

Es presenta com la segona gran frontera de la humanitat. Ho va ser la Lluna al seu dia, i ara és Mart. La predicció que faig, i ho recalco al meu llipe Projecte Galileu, és que abans que acabi aquest segle hi haurà humans marcians. És a dir, humans nascuts a Mart.

Quins beneficis reportarà la colonització de Mart? 

Seria un indret excel·lent per enlairar coets i  a partir d’allà seguir explorant el sistema solar. La gravetat de Mart és  una tercera part de la terrestre, i això permet elevar tres vegades més de pes amb el mateix esforç.

Quan veurem un astronauta ‘amartitzar’?

Tot apunta que arribarem a Mart cap a finals de la següent dècada. Allà és quan aterraran les primeres tripulacions d’astronautes. De fet, amb la tecnologia actual, un viatge a Mart portaria uns set mesos. Ara bé, només es pot dur a terme cada dos anys i dos mesos, ja que és el moment que Mart i la Terra se situen a una distància mínima. Això vol dir que quan aquestes tripulacions arribin al seu destí, no podran tornar d’immediat al planeta, i hauran de quedar-s’hi  potser durant més d’un any.  

Caldrà habilitar la zona. 

Per aquest motiu instal·larem bases, que aniran creixent a poc a poc a mesura que arribin noves expedicions. Fins al punt que puguin acollir equips de científics i enginyers que es quedin allà durant anys. A més, al seu voltant s’aniran construint petits habitacles, que de forma gradual es convertiran en ciutats i assentaments permanentment habitats. Seria possible, sota aquesta circumstància, que hi neixin humans, i que la nostra espècie esdevingui interplanetària.

S’ha demostrat que hi hagi vida?

Ara mateix pensem que no. La ciència explica que Mart no reuneix les condicions necessàries per albergar vida. En tot cas, el que estem buscant a Mart és comprovar si hi ha hagut vida en un passat. Aquesta idea va sorgir en el moment en què es va certificar la presència d’aigua a la seva superfície. Tenim allà un estudi de recerca amb robots que busquen mostres de microorganismes a les roques, per detectar si podria haver existit algun tipus de vida fa milers de milions d’anys. Moment en el qual Mart exhibia una temperatura molt superior a l’actual. 

Finalment, és infinit l’univers?

No es pot saber amb garantia, però a l’astrofísica maneguem un concepte que és que l’univers és finit però il·limitat. Ens referim que és finit perquè com que s’expandeix, ha de tenir certa forma o dimensió. D’altra banda, és il·limitat ja que és com recórrer la superfície d’una pilota: la podries transitar una i altra vegada i no arribaries a un punt concret.