President de Frikis Andorra des de fa ja vuit anys, reconeix que per a ‘fricada’ de debò, els temps que vivim. Ells també s’hi adapten com poden.

La pandèmia no haurà paralizat el món friqui, oi?
No, no, però la coseta està complicada. El nostre objectiu és fer activitats presencials: jocs, estrenes de cine... I és clar que ho hem hagut de deixar de banda. Fem trobades en línia, tenim el canal Everlast Stream per anar-nos veient. Però tot és molt fluix.

Amb ganes boges de tornar.
Sobretot ara que arriben tot un seguit d’estrenes molt xules, de Marvel, de Disney, pel·lícules ambientades en videojocs... 

Per fer una de les seves espectaculars aparicions, com en les estrenes de ‘La guerra de les galàxies’.
Sí, però el que més desitgem és tornar al Dimecres Friki. No havíem faltat ni un cop durant tres anys, fins ara. Sentim que ens falta alguna cosa a la setmana.  Aprofitem per fer jocs amb la família o la parella els dimecres. No perdre l’hàbit.

I els diumenges feien...
El Rol-mingo. Partidetes d’un parell de dies de durada, el cap de setmana. En línia es pot fer, però no és igual. També aprofitarem totes les estrenes del 2021, que arriba carregadet. Proposarem a cinemes Illa anar fent coses. 

Desglossi’ns les estrenes. 
Per exemple molta cosa de Marvel, com La viuda negra. Moltes  nissagues que continuen, com Fast&Furious, que serà la novena. La nova de Los cazafantasmas, Top Gun 2 o la versió d’Steven Spielberg de West Side Story. 

Permeti’m que discrepi aquí: quina necessitat hi ha de versionar allò que ja era una obra mestra?
És clar, és una pel·lícula que va guanyar onze Oscars, el rècord en un musical. Però es va estrenar cap als setanta. Spielberg vol adaptar-la als temps actuals. Veure aquest Romeo i Julieta en la nostra actualitat, en l’època dels mil·lennials. Segur que hi ha més mitjans digitals i possiblement un jovent més cridaner. No ho podia fer un altre que Spielberg. 

Bé. Li atorgarem el benefici del dubte, però no sé, no sé: amb música de Leonard Bernstein i coreografies de Jerome Robbins, allò és irrepetible. 
Ja veurem, ja veurem, cert que és el musical per excel·lència, però... i si? De totes maneres dona opció que molta gent que no l’hagués vist ara pogués recuperar-la, per comparar. És un plus. 

A veure. 
També li pot passar com a Cats, que es va quedar allà amb les pitjors crítiques. Però i si no? Ens hem d’arriscar. I mira La liga de la justicia, que Zack Snyder la va reprendre i la que importa és aquesta. 

Han aprofitat per anar una mica al cine, malgrat tot?
Hi ha hagut molt poca estrena i hi hem anat poquet. Vam aprofitar quan es va passar Tiburón o Los Goonies. A mi em falta anar a veure Wonder Woman.

Això de fer el, diguem-ne, ‘telefriqui’ diria que no els agrada gaire, oi?
Perd l’essència: nosaltres busquem sempre ser molt propers, el que busquem és riure i passar-ho bé, no jocs seriosos, silenci!, biblioteca!, sinó que el més important era trobar-nos. 

Miri com trenquen l’estereotip aquest del friqui arrecerat a l’habitació darrere d’una pantalla.
Fins i tot jo abans era antifriqui, pensant que eren gent introspectiva... fins que em vaig adonar que jo també era un friqui i ens agrada molt jugar a casa però més encara socialitzar-nos. 

Per ‘fricada’, el temps que vivim. 
Molt! Dona per a unes temporades a HBO o Netflix.