Tothom a jugar, que no ho fem prou. Això ve a dir-nos Marc Travé, codirector tècnic, amb Pablo Giménez, del Festival del Joc del Pirineu, que aquest cap de setmana es desplegarà per la capital alturgellenca. Hi havia tantes ganes, diu, que allà on cal registrar-se tot el peix està ja pràcticament venut

Devem tenir ganes, i necessitat, de jugar. 

Sííí. Sempre és una necessitat, és un fet inalienable de tot ésser vivent que vulgui gaudir de la vida. I després dels anys que hem passat, reivindiquem el poder del joc i que el joc és cultura. L’Ajuntament de la Seu ha decidit fer créixer el festival que ja portava cinc edicions abans. 

La gent us diu ‘quines ganes!’?

Moltíssima gent ja preguntava amb ansietat des de fa temps. Hi ha gent de fora que s’hi desplaçarà, i molta de la Seu amb ganes. 

A casa, sols, també podem jugar. 

Una de les grans fortaleses d’aquest festival és que s’ofereix la possibilitat de jugar partides en entorns únics: dins del museu, a Sant Domènec, al Carrer Major..., llocs propis d’una ciutat medieval amb un nucli antic impressionant. L’entorn condiciona, anima. 

Jugar al carrer, com de petits. 

Et permet jugar a allò que jugues a casa teva però d’una altra manera. 

I a què jugarem?

A tot. Hi ha ludoteques: infantil, familiar, per a jugadors avançats... jocs gegants, joc tradicional al carrer, una secció de joc de rol i la de joc de rol infantil. I tot això només és la part genèrica. 

Qui no juga és perquè s’hi entesta. 

Hi ha les experiències lúdiques singulars, per a les quals sí que s’ha de reservar plaça. I diré que de les 350 previstes la major part estan plenes. Són propostes com Joana d’Arc, un joc medieval amb miniatures que es farà a l’Espai Ermengol. I propostes d’arqueologia que ens han ajudat a fer el CSIC i l’empresa andorrana ReGiraRocs. O activitats fetes des de les editorials, GDM en aquest cas, un dels patrocinadors, com un Murder Mistery, que es farà a l’hotel Andria. 

Quin desplegament. 

Hi hem de sumar les propostes dels patrocinadors, que venen a fer demostracions dels seus productes, començant per l’espònsor general, que és Devir. O col·laboradors com TCG. Entitats i editorials que fan d’expositors: En peu de joc Edicions o  Tantrics, entre d’altres. 

Tot es pot convertir en joc?

Home, sempre hi ha temes sensibles, que a veure com es tracten, però la vida es pot entendre jugant. Igual que es pot entendre rient. 

Cosa de criatures: jo soc un adult molt seriós i enfeinat. 

Què és el que no ens dona jugar? Per molt que siguis un adult seriós t’agrada riure, oi? T’agrada gaudir dels amics, d’una copa de vi, d’un refrigeri... I per què no jugar?  

Per què no?

Diu l’Oriol Comas: “Juga cada dia i seràs més feliç”. Aquest per cert, és el contingut de la xerrada de l’Amiga del Joc d’enguany, una distinció que repà la Imma Marin. Aquesta gran pensadora i activista del joc intentarà respondre la pregunta. 

Així que jugar és cosa seriosa. 

Evidentment. Jugar probablement és la cosa més seriosa que podem fer a la nostra vida. 

Si juguéssim més, potser ens estalviàvem conflictes estúpids i cruels. 

No en tenim cap dubte. 

Recordem els orígens del festival?

Va sortir d’una combinació de la bogeria de Xavi Socias, que muntava activitats lúdiques aquí per la Seu, amb un seguit de gent de l’Ajuntament i van dir per què no? Van comptar amb l’associació Ayudar Jugando, que defensa el benestar dels infants amb els jocs com a eina. 

Va quallar. 

La resposta de la ciutadania va ser absolutament increïble, van omplir. Jo ja hi estava implicat, encara que no des de la direcció. Va sorprendre molt: ostres!, doncs la gent vol jugar! I el que vam fer és no parar de creure en aquesta bogeria i posar mitjans, recursos, per créixer.