Competir amb amics és estrany.

La música és als antípodes d’una competició. Els músics no sabem competir. Com a mínim, jo. Així que m’ho prenc com un altre concert, que a més tinc la sort de compartir amb dos col·legues que d’altra banda, i per contradir el tòpic, també són amics.

Però al final en queda un.
No ben bé, el Sona 9 és un pelet peculiar i passaran a la següent fase els onze grups escollits pel jurat. N’hi podria haver, com a mínim sobre el paper, dos d’andorrans. O cap.

Faci de jurat. Defineixi Rokyo.
És jove, i fa un indie fresc i descarat. 

Quim Salvat?
Un cantautor amb arrels, dels de tota la vida.

I Juli Barrero?
Un crack. El millor! Fora bromes, si se’m pot posa alguna etiqueta és la de cantautor essencialment eclèctic.

Per què serveix el Sona 9?
Sona 9 és des dels inicis una estupenda plataforma de llançament per a nous projectes, i realment la majoria de cantants i de bandes que es cola a les fases finals del concurs acaba tenint certa trajectòria comercial. Els guanyadors, i només cal fixar-se en el palmarès, han tingut una bona carrera posterior. Però ho has de tenir clar, perquè si et seleccionen et cauen a sobre una bateria de bolos. Vaja, és ideal si tens un projecte que aspira a la professionalització. És el lloc on has d’estar perquè es fixin en tu els professionals de la indústria: booking, management, representació, programadors, mitjans...

Qui vota?
Hi ha un jurat professional, que tria onze dels dotze temes que passen a la següent fase d’entre totes les semifinals que es disputen arreu dels territoris de parla catalana (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Manresa, Palma i València). La dotzena surt del vot popular, així que dijous estigueu atents a les xarxes per votar. Encara que no sigui a mi.

Quin repertori triarà dijous?
No sé si guardar-m’ho... Vinga, t’ho dic: repassaré els temes de Líquid que ja he publicat a xarxes i a Spotify i alguns altres que estic treballant per a Sòlid.

Doncs ja que en parla: per on passa, ‘Sòlid’, després que en publiqués el segon single, ‘Cercles imperfectes’?
A tota vela. Acabant el procés creatiu, amb deu o dotze talls a punt per enviar al productor. Al juliol triarem els temes que hi acabaran d’entrar per poder entrar a estudi i tenir el disc llest a principis d’any com a molt tard.

Serà un ‘Líquid 2’?
Serà més que Líquid. Com a mínim més sòlid. Amb més temes, una producció més tranquil·la, tot i que en la mateixa línia i el mateix equip de treball. Estilísticament en serà una continuïtat, amb un fil conductor clar, ara no em posaré a tocar tecles noves. 

I després, ‘Gas’.
Aquesta és la meva intenció, la trilogia que tinc al cap per arrencar la meva trajectòria en solitari. 

Tindrà ‘Sòlid’ un ‘Dones d’aigua’ que li serveixi de carta de presentació i de catapulta?
Tan de bo. La idea és rodar un clip amb Entre tu i jo. Molt potent, i per això estem treballant en el finançament. Una altra cosa és el camí que pugui seguir. Som perfectament conscients que repetir el petard de Dones d’aigua és dificilíssim. Però hi posarem el mateix entusiasme, i amb l’afegit de l’experiència que tots tenim ara, que no és poca cosa. I amb l’Hèctor Romance a la direcció.

Faci el recompte de ‘Dones d’aigua’.
El problema d’aquest clip és que té una motxilla molt pesada. Ja li està passant a Plou a la Massana, que ha tingut una quinzena de nominacions i tres premis. Està molt bé, però molt. Però és clar, si ho compares amb la vintena de premis i la seixantena de nominacions de Dones d’aigua, sembla poca cosa, i no és veritat.