Al Festival de Peralada del 2022, el ballarí Sergio Bernal va presentar l’espectacle ‘Rodin’, que narra la vida de l’escultor francès des d’una combinació de cultures i danses tradicionals, i demà l’interpretarà per primera vegada al país, després d’haver-lo representat per tot el món


Com s’estructura l’obra?
Són quatre peces que narren de diferent manera la vida i obra de Rodin. A la primera parlem de la part més personal, de la seva vida, on podem veure com era més o menys de jove i la relació que va tenir amb Camille Claudel, que va ser la persona que tant el va ajudar amb la seva carrera i que va ser un amor, però també la va maltractar. 

Entenc.
Està acompanyada amb música de Rajmáninov i amb la meva companya Aída Badía, que és una gran ballarina, interpretem els dos personatges i fem un petit resum d’aquell Rodin que va crear tota aquella meravella artística que encara perdura avui dia.

Ja ho pot ben dir.
Les altres tres peces són tres de les obres més importants de Rodin. La primera és El tors de l’home que cau, amb una orquestra de vuit músics que tocaran en directe. L’obra és un homenatge a Lluís XIV, i interpreto una fantasia d’aquell rei que tenia tant de poder, aquella aristocràcia de la qual presumia, i també entra en escena la dansa espanyola. 

Caram!
L’escola bolera, la dansa estilitzada, la barroca... I podem veure una mica el caràcter que tenia Lluís XIV. La següent peça és El petó de Rodin, que és una escultura preciosa. Aquí fem un ballet més neoclàssic i mostrem aquella bellesa que té la innocència de l’amor, on dues persones es coneixen i s’entreguen l’un a l’altre.

Com acaba?
Per últim, és clar, la famosa escultura d’El pensador. Amb aquesta connecto moltíssim perquè crec que tots som pensadors i passem per aquest procés. He volgut narrar totes aquelles inseguretats, pors, tristeses, patiments pels quals a vegades passem.

Tots ens hi podem identificar.
Per això crec que Rodin va esculpir aquest Pensador. També com va marcar la seva musculatura, la seva forma, el seu cap; fent veure al públic totes les seves inseguretats. Em connecto molt amb ell. A més utilitzo el flamenc per donar-li encara més dramatisme a aquesta peça. 

En general, és fer una barreja de cultures, oi?
Exacte, sempre he intentat mesclar aquest llenguatge i he pretès aprendre tot el que podia. Si parles anglès, alemany, espanyol, és genial perquè et pots moure pel món amb més llibertat, connectar amb més gent. La dansa és el mateix, si fas servir diferents llenguatges, enriqueixes encara més la teva capacitat artística i pots connectar millor amb el públic.

I tothom t’entén!
La dansa clàssica té aquella bellesa, aquella tècnica, i el flamenc és com una tornada al món terrenal, al dolor, la passió. La combinació amb l’art contemporani fa que tot tingui més riquesa, tant l’espectacle com jo com a artista.

Què significa per a vostè la dansa?
És la meva manera de comunicar-me, és el llenguatge que utilitzo per ser honest i expressar-me amb el públic de la manera més natural.

Què seria de la seva vida sense la dansa?
Una vida totalment diferent, sens dubte. M’hauria agradat ser arquitecte, de fet m’encanta l’arquitectura, però no sé si la vida m’hagués portat per aquest camí, ves a saber. Però el que està clar, del que no tinc cap dubte,  és que l’art està molt present a la meva vida, el necessito.