Ens hem posat tots a trotar com bojos o, com cantava aquell, a galopar, a galopar. Ho fem tècnicament bé? En això ens farà pensar Aïda Gambau, fisioterapeuta, a la xerrada de demà (20 hores) al Roc Blanc

Tots a trotar.  
Sí, sí. Jo parlaré sobre biomecànica i tècnica de cursa. 

Què no ho fem bé? 
A veure, això és el que vull puntualitzar. Vull treure mites sobre quina és la tècnica correcta, si s’ha de posar el peu així o els braços d’aquesta manera. En realitat això és un estàndard i penso que s’ha d’evitar. Cada persona és diferent i cadascú té una tècnica de cursa que li va bé. 

Entesos. 
És cert, per tant, que s’ha d’analitzar cada persona i veure si ha de canviar la tècnica o alguna cosa puntual, algun reequilibri. 

La tècnica influeix en... 
Evitar lesions, sense anar més lluny, i buscar com utilitzar les estructures del cos perquè siguis més eficient. Això en el cas de la prevenció. Quan hi ha una lesió, o fins i tot lesions recurrents, no és que tinguis mala sort, oi?

Què fem malament més habitualment? 
Primer, primer, primer, no treballar la força. Ens posem a córrer i pensem que així entrenem, i sí, però el teu cos ha de tolerar la carrera, i això es treballa amb la força. Es comença a estar conscienciat, però no tothom encara, i la força és imprescindible per a qualsevol esport. I no sols per practicar esport: si en uns anys vols aixecar el teu net o si vols aixecar-te de terra sense ajuda. 

Força suposa... 
Aixecar pes. O treballar amb el teu propi pes. Es tracta de treballar la tolerància a la càrrega. 

Ara s’hi insisteix més. 
És que comença a haver-hi molts estudis que indiquen que el treball de força és imprescindible. Aixecar pes o resistència, com les gomes.  Està molt involucrat en la prevenció de l’osteoporosi, l’osteopènia. No són patologies de gent gran: comença de jove i si no et cuides surt abans. 

Les punyeteres ‘sentadillas’... 
Ha, ha. Sí, per exemple. Però ja veuràs com en uns anys les agrairàs.

Tornant a la cursa, cal una preparació prèvia, imaginem.  
Sí, exactament. És important fer una anàlisi de la teva tècnica de cursa, per evitar lesions, veure com el teu cos tolera l’impacte, la càrrega. 

Per tant... 
Posa’t en mans d’un professional, d’un entrenador, que t’aconselli. O un fisio especialista en esport, que et faci un reconeixement previ. 

Quins problemes troben més a la consulta? 
Sobretot, gent que fa temps que corre i de sobte tenen una lesió: “em fa mal el genoll”, un dolor sobtat i inespecífic. Vol dir que el cos t’avisa que no està equilibrat i alguna cosa cal canviar. 

Alguna gent busca exercici sense impacte. La meva metgessa diu que una mica és necessari. 
Sí? Doncs és de les poquíssimes, perquè està com demonitzat. No, no, l’impacte ajuda a regenerar, fins i tot quan has tingut una fractura. Estimula el creixement de l’os. També a les dones, quan comencem a patir més osteoporosi. Si fas una mica d’exercici amb impacte, ajuda que no degeneri tan ràpidament, és una prevenció. 

Tot amb mesura.  
Sí, tot amb mesura. I amb cap. 

D’això anirà parlant a la xerrada de demà.  
Sí, el missatge més important és que la gent, si vol practicar aquest esport, s’ha de mirar com corre, quina és la seva manera de córrer, i si li va bé al seu cos o cal que faci algun canvi. És important que el moviment sigui el correcte, perquè no tingui una repercussió negativa. A banda, vull desfer molts mites. 

Com ara? 
Escolto moltes coses errònies que m’arriben a la consulta: com posar el peu, si el taló, si la punta... Es diuen moltes coses que són il·lògiques. 

Recomanable per a tothom... ni que sigui per a no perdre el bus.  
Sí, sí, tothom pot córrer. Però amb cap.