Medalla de plata al Campionat Europeu d’IPF de Bench Press, a Malta. No és la fita que més valora: subratlla la d’haver ajudat a engegar una associació d’halterofília a casa nostra

Medalla de plata en halterofília. Felicitats.  
Fa cosa de quatre anys vaig entrar en contacte amb Tarás Gryshko, un entrenador ucraïnès que viu a Andorra fa temps. Jo m’havia apuntat al gimnàs dels Serradells, ja sabeu, perquè a certa edat comencem a perdre força, massa muscular, i em preocupava. 

A tots els que freguem una edat.  
Jo he fet els setanta. El cas és que a la vida no havia fet massa esport. Fa molts anys, en tot cas, però en conèixer-lo a ell vaig decidir començar a entrenar més seriosament diguem-ne. 

... i una cosa porta a l’altra. 
Sí, ell és entrenador olímpic titulat. Vam començar a parlar que des d’Andorra no podíem participar en competicions de la federació internacional perquè Andorra no en formava part. Em va posar la mosca rere l’orella i jo, que soc economista i això dels papers i la burocràcia ho tinc més per la mà, vaig començar a mirar com ho podríem fer. 

Al comú dels mortals ens fa basarda el paperam.  
S’entén. Finalment vam aconseguir que el Govern ens autoritzés a funcionar com a associació. L’objectiu és aplegar les persones que vulguin practicar l’halterofília a nivell esportiu, competitiu. De moment en som sis. 

Tot és començar. 
Sí, l’objectiu és donar-nos a conèixer. De moment, però, vaig contactar la International Powerlifting Federation i després d’un any i escaig de gestions i de visitar-los personalment en un torneig que feien a Malta, ens van acceptar. Per a nosaltres és una fita: qualsevol persona que visqui a Andorra i volgués participar en un torneig, ara ja pot. Per exemple, a França és una activitat que es practica molt, la seva federació és fortíssima. 

Una sortida natural.  
Efectivament. O a Espanya, tot i que hi ha menys afició. És molt important haver-ho aconseguit, perquè aquesta oportunitat de participar en una competició obliga l’esportista a seguir els controls antidopatge de la WADA, l’organització internacional. Em refereixo al fet que tu arribes a un gimnàs i tot sovint veus aquella gent que es muscula a base de substàncies en pocs mesos. Desenvolupen un físic increïble, però utilitzant esteroides, anabòlics, testosterona... Tot això perjudica molt el físic. La nostra associació també és una contribució social a Andorra, al jovent, perquè qualsevol persona que vulgui anar a un torneig sap que només podrà fer-ho si no utilitza cap substància d’aquestes. 

Interessant. 
Sí, perquè sap que en una competició li faran el control antidòping i si li’n troben, el desqualifiquen de per vida. Si em permet dir-ho, ho detallem tot a la nostra web, https://www.forca-andorra.org/

Fet. 
Es tracta de formar joves que utilitzin l’esport com una forma de tenir un cos sa i fort, lliure de substàncies perjudicials. Creiem que fem una aportació.

Vostè seria un cas de camí correcte. 
Seguint les indicacions del meu entrenador, i ja des d’abans, soc molt conscient de la meva alimentació, renuent a qualsevol substància, ni que siguin medicaments, fins on els pugui evitar. Per la meva professió, soc més d’escriptori que de muntanya. Però a tothom li aconsello fer musculació: et fa sentir més fort, més dinàmic, més flexible, amb més energia. 

Competir ja és un altre nivell. 
T’hi engresques, amb un bon entrenador com Tarás. És la seva passió. És enginyer agrònom, però s’ha dedicat tota la vida a aquest esport. Vam anar a un torneig com a convidats i em va sorprendre el que es veu entre bambolines.

Què vol dir? 
On la gent fa l’escalfament, es preparen, hi ha tot tipus de gent: no són tots Hulks de 120 quilos. I és un esport estimulant, molt mental: penseu que anys de preparació te’ls jugues en a penes uns segons. Té fins i tot un punt cruel en aquest sentit. Si t’equivoques en l’angle en el moment en què aixeques la pesa, perds tota possibilitat. 

Amb una plata, no es pot queixar.  
I tant! Però ha estat un esforç d’anys, reitero, no d’aconseguir un físic ornamental  en poc temps. Ara volem seguir competint. De moment, anirem al maig al Mundial, a Polònia.