Daniel Esteban-Ferrer participarà en les jornades INNTEc per explicar-nos com VRAIn ajuda els professionals de la salut a fer diagnòstics més precisos gràcies a la realitat virtual i la intel·ligència artificial

Què és VRAIn?
Hem creat el que nosaltres diem els Rajos X del segle XXI. El que fem és agafar qualsevol imatge biomèdica, ja sigui un TAC, una ressonància o una ecografia, i gràcies a la nostra plataforma en pocs segons en tens una versió digital immersiva.

Caram!
Utilitzem tecnologies com la realitat virtual (VR) augmentada o mixta per poder visualitzar moltíssima més informació del que et permet la pantalla tradicional. A més, també utilitzem la intel·ligència artificial (IA) de manera sistemàtica per poder segmentar certes parts.

Quina és la seva aplicació real?
Per exemple ens serveix per treballar el teixit tou. És a dir, si tenim una ressonància, la IA pot ressaltar d’una manera més evident els lligaments, els tendons, els meniscs, etc. 

És revolucionari, sens dubte! 
I és una ajuda molt gran per als metges. Normalment s’han de basar en un informe que acostuma a ser molt curt i va acompanyat d’imatges en 2D i blanc i negre, així que els manca molta informació. I aquí és on VRAIn ha vist el buit de mercat.

Però el diagnòstic encara l’ha de fer el metge, oi?
Exacte, nosaltres fem de suport. Igualment estem buscant la manera de poder fer diagnòstics més precisos i fiables, però la idea no és substituir el metge, sinó oferir-li una eina més perquè pugui fer una anàlisi més precisa.

Entenc.
El meu bagatge se centra en la nanotecnologia, però sempre he treballat amb imatges biomèdiques. De fet, a la meva tesi doctoral vaig tractar la nanobiologia, és a dir les cèl·lules, els virus, les proteïnes, etc. Ara mateix, però, el focus de VRAIn són els músculs, els tendons, parts del cos no tan petites.

Com ha estat l'acceptació del sector de la medicina?
Bé, el repte més gran que tenim ara és l’àmbit regulatori. A més, hi ha certs professionals a qui no els acaba de convèncer, ja que pensen que la tecnologia els traurà la feina, però això no és així.

Pot ser un pensament relativament lògic.
Sí, però com et dic la idea és que la IA i el metge treballin conjuntament. El que estem fent és eludir la feina feixuga alhora que aportar valor afegit al diagnòstic.

Al cap i a la fi, és invertir en garantia, oi?
Exacte. Un radiòleg, per exemple, pot tenir un mal dia i es pot equivocar; una màquina no té un mal dia. 

Quina capacitat de creixement té encara la IA?
Si et parlo del nostre cas, penso que anem en la bona direcció. La IA per si sola no serveix per a res, però els humans per si sols tampoc. Així que és necessària aquesta col·laboració. La intuïció humana no la tenen les màquines, i és precisament la barreja dels dos el que ens permet innovar.

Totalment.
Però a Europa, en general, no s’inverteix suficient en tecnologia mèdica,  a diferència dels Estats Units o Anglaterra, ja que hi ha molta aversió al risc. Així que és complicat per a una empresa emergent fer-se un lloc al mercat. Però el món evoluciona, i tard o d'hora tothom ho haurà d'utilitzar.