“L'objectiu és trencar amb la idea estereotipada d'Àfrica i el Senegal”

Déguène Seck, que és responsable d'educació de la Coordinadora d'Associacions Senegaleses de Catalunya, ha participat en les jornades Geografies d'Ordino per apropar la cultura senegalesa al Principat. També és advocada i jurista de la CASC, i el gran repte és l'abandonament escolar prematur dels joves senegalesos.

Té un objectiu molt clar, vostè, oi? 
Exacte, que és fugir de la idea tan folklòrica i estereotipada d’Àfrica en general i del Senegal en concret. La conferència la vaig fer juntament amb Aissata M’ballo Diao, que és cofundadora de Jande, una editorial que publica tant llibres clàssics de la història africana com moderns.

Caram!
De fet, va ser una taula rodona per parlar del llibre Una carta molt llarga, de Mariama Bâ, que és una de les autores africanes més influents. Tot i així van sorgir altres temes, com experiències personals, educació, feminisme, etc. De fet, la idea d’aquest últim és trencar amb la cosmovisió de la dona africana com a sotmesa o dependent, que és molt contrària a la realitat.

Per què aquesta edició era sobre el Senegal? 
A Geografies cada any s’escull un país, i aquesta vegada ha estat Senegal perquè hi ha molt bones relacions amb Andorra. I, com ja et dic, l’objectiu era explicar que una cultura va molt més enllà del menjar o la dansa tradicional, hi ha una història i una tradició al darrere, i per a nosaltres és molt important.

De fet, hi ha gent que considera que Àfrica és un únic país...
Exacte, i això és amb el que volem trencar. Al continent africà passa com a tot arreu: cada país té la seva idiosincràsia i, dins del propi territori, també hi ha cultures diverses, així com passa amb la diferència entre Catalunya i Galícia, per exemple.

Quin és el seu bagatge?
Doncs mira, vaig néixer a Barcelona de pare senegalès i mare catalana. Soc jurista i advocada, així com investigadora de la Universitat de Ginebra. 

Ha dit que per la CASC treballa en qüestions d'educació, quin és el principal problema?
Sens dubte l'abandonament escolar prematur, que en la nostra comunitat és molt alt. De fet, és la taxa més elevada de tot Espanya. 

I per què passa això?
El Senegal és una colònia francesa, així que no és el mateix emigrar a França que aquí, ja que la barrera idiomàtica és totalment diferent. A més, per als que són nascuts aquí hi ha molta segregació per barriades.

Entenc.
També ens trobem que molts joves amb bons resultats acadèmics els deriven directament a Formació Professional, ja que consideren que no poden assolir el batxillerat... Així que la nostra lluita també és fer que això canviï.

I com es fa aquesta lluita?
Doncs nosaltres tenim el projecte SenExcel·lència, i treballem tant amb els alumnes com amb les famílies i les escoles. Però moltes vegades les famílies tenen una situació vital tan complexa que l'últim que els preocupa, malauradament, és si el seu fill ha aprovat o no l’examen.

Potser els governs hi haurien de fer alguna cosa?
És complicat, perquè quin govern, el de Catalunya, el d'Espanya, el del Senegal? Perquè a aquest últim també li interessa la situació del seus ciutadans a altres indrets, ja que no deixa de ser un capital per al país.

És clar.
I pel que fa als governs d'aquí, sí, evidentment també s'hi haurien d'implicar més. Es parla molt de polítiques antiracistes i altres, però a la pràctica no existeixen. És per això que les associacions fan una feina molt important, ja que també ajuden a tenir representació institucional; la CASC, per exemple, que existeix des de fa 24 anys, en té. Tot i així no deixarem de treballar!