Tot i que tradicionalment es descriu com una malenconia existencial, des d’una perspectiva psicològica podem entendre’l com un estat complex que combina abatiment, desmotivació i insatisfacció vital, sovint relacionat amb processos cognitius i emocionals profunds.

L’spleen, tal com el va descriure el poeta Charles Baudelaire a Les fleurs du mal, reflecteix una desconnexió entre expectatives i realitat. La psicologia moderna considera que aquesta desconnexió pot generar sentiments persistents d’insatisfacció i frustració. Les persones experimenten un desencaix emocional, en què els desitjos ideals de felicitat, sentit o connexió interpersonal xoquen amb la rutina i les limitacions quotidianes. Això activa circuits cerebrals relacionats amb la regulació emocional i la percepció de recompenses, produint un estat de desgana i anhedonia (dificultat per gaudir de les experiències quotidianes) que causa un gran malestar psicològic i emocional.

A més, aquest estat sovint va acompanyat d’una rumiació cognitiva: un patró de pensament repetitiu centrat en el desig frustrat, la insatisfacció amb un mateix o la crítica constant. La rumiació manté el cercle de malenconia, reforçant la percepció que res no és suficient i que la vida està carregada de monotonia. Alhora, es poden intensificar sentiments de nostàlgia per un passat idealitzat o per allò que sembla inaccessible, un mecanisme psicològic que barreja motivació i frustració. 

Si aquest estat es manté de manera persistent i sense estratègies d’afrontament, pot comportar riscos significatius per a la salut mental i emocional. Entre aquests riscos hi ha l’aparició d’episodis depressius més intensos, augment de l’ansietat, dificultat per prendre decisions i afectació en les relacions socials. A nivell cognitiu, la rumiació contínua pot reduir la capacitat d’atenció, afectar la memòria de treball i disminuir la motivació per participar en activitats quotidianes. A nivell físic, l’estrès emocional prolongat associat a l’spleen pot generar fatiga, insomni o alteracions en els patrons alimentaris, contribuint a un cercle de malestar difícil de trencar sense intervenció psicològica.

Malgrat la profunditat i persistència d’aquest estat, hi ha estratègies pràctiques per alleujar-lo i transformar-lo en experiència positiva. La psicologia recomana pràctiques d’autoregulació emocional com la identificació i acceptació de les pròpies emocions, tècniques de mindfulness per reduir la rumiació i activitats que generin plaer real com, per exemple, l’art, l’escriptura o la connexió social autèntica. Aquests recursos permeten canalitzar el malestar, donar-li sentit i convertir la melancolia en introspecció i oportunitat de creixement personal. També és útil replantejar expectatives, explorar nous interessos i adoptar rutines que fomentin el benestar, contribuint a reduir l’impacte dels patrons rumiatius i l’apatia.

En definitiva, l’spleen no és només un estat literari ni una simple tristesa: és un fenomen emocional i cognitiu complex que combina desmotivació, insatisfacció i anhel d’allò que és inaccessible. Reconèixer-lo i comprendre’n els mecanismes és el primer pas per gestionar-lo i transformar-lo en una experiència que potencia la introspecció, la creativitat i la capacitat d’adaptació personal. Quan s’aborda amb consciència i estratègies adequades, l’spleen deixa de ser només un pes emocional per convertir-se en una eina que ens ajuda a entendre millor els nostres propis processos interns i a fomentar un equilibri més saludable entre desig, realitat i autoreflexió.

Com en un túnel fosc, l’spleen ens envolta i ens fa sentir perduts i vulnerables, però aquesta experiència de buit ens impulsa a cercar la sortida cap a la llum i a redibuixar el nostre recorregut vital.