Clara Pladevall, biòloga. Aquesta tarda (re)inaugura L’hora bruixa, a La Fada Ignorant. Amb l’ Anna Boneta, també biòloga, i Lucía Rivero, geòloga, explicaran com és això de ser dona i científica. Organitza Acció Feminista.

Veiem que encara cal una xerrada, o mil, sobre dona i desigualtat. 
Veiem que el que cal és parlar-ne, anar reivindicant i que, encara que ens sembli que tot està arreglat, no és pas així. Hi ha desigualtats que en alguns camps són encara més evidents. Aquí farem una trobada, com que se celebra el dia de la dona a la ciència, doncs s’esqueia. Però és una cosa festiva, res més. 

Es parla de la manca de referents de dones en la ciència.  
Cada persona té una percepció diferent d’allò que és més urgent, però l’evidència és que la igualtat no es dona i tots els inputs que es puguin posar per millorar-ho són interessants. Per a mi, és fonamental actuar en l’educació, em sembla horrorós que les noies es percebin com inferiors o que hi hagi feines d’homes i feines de dones. 

Encara?
I en tots els sectors. A vegades perceben que les exigències que comporta una carrera científica, com ara l’assistència a congressos, llargs horaris i dedicació..., aquestes petites pedres, fan que les investigadores ho vagin deixant. I es produeix l’efecte tisora, a les aules el percentatge de dones és elevat i en l’àmbit laboral es redueix. I aquests anys empitjora. 

El periodisme no té horaris i de dones cada dia en som més.  
Hi ha factors com ara la manca d’autoconfiança de les dones. Pensem que no tenim prou capacitat per assumir lideratge, ens anem autoexcloent. Les carreres científiques són molt competitives, es valora el  nombre de publicacions, de projectes en què participes, d’equips... Va implicant un desgast. 

I?
Et planteges coses com les baixes per maternitat. Tot i que qui es trenca un genoll té una baixa més llarga, oi? Però... O si has d’anar a fer un postgrau a l’estranger, no és impossible però sí més complicat quan estàs a càrrec d’algú. 

Cert. 
Es diu que les dones eviten el conflicte quan es posa en dubte les seves investigacions... No parlo en primera persona, sinó pels estudis que es van fent arreu. 

Aleshores el lloc on actuar no comença per les dones mateixes? 
Nosaltres mateixes, sí, hem d’anar fent aquestes reflexions. I els homes també, que sovint no són conscients que existeixen aquestes dificultats. Per això és important anar parlant, per no donar per assumides certes situacions. 

Et diran mala mare...
O et veus que en períodes de lactància has de viatjar i ja no hi vas. Aquell congrés perdut és on es generen projectes, on es fan contactes... O teletreballes  per estar amb els infants i la teva xarxa es va reduint. Petits detalls que compten. 

Aleshores què fem?
De moment parlar-ne, ser-ne conscients, perquè afecta totes les professions. Hauríem d’aconseguir que les lleis laborals tinguessin en compte aquestes petites desigualtats. Que a l’hora d’atorgar finançament per a projectes no es tingui en compte el gènere, els liderats per homes solen tenir un finançament més alt. 

Potser perquè ja no aspirem a més?
Hi ha grans projectes encapçalats per dones, però la proporció està esbiaixada. S’ha de treballar.

La seva trajectòria... 
Em vaig decidir per la part de botànica, organismes i sistemes, i hi havia moltes professores que eren grans referents, a la UAB. Però la majoria del professorat és masculí, i els equips on treballes. 

Patit en carn pròpia?
Bé, no és res de flagrant. No et menystenen directament, però...

... “aquesta nena”, diuen. 
En quin moment has pensat que això no ho puc fer?, et dius. Al principi jo vaig començar en una enginyeria, fent avaluacions d’impacte ambiental: dona, jove i dient-los què fer amb els residus, imagineu-vos les reticències. Hi ha homes que s’ho prenen com si anessis en contra seva. I no, és contra la desigualtat. 

Vostè té temps per a la ciència i per a la música: toca a l’Orquestra Cadí. 
Estudio poc. No li diguis al Joan [Cerqueda]. Però és el meu espai per recuperar energies. 

Ser de ciències, d’art o lletres...
Uix! Totalment en contra! La música té molt de científic i la ciència requereix molta creativitat. Sovint la millor solució és la més imaginativa.