Desempolsegueu els vells velocípedes –o no tan vells, només cal que tinguin aquells pedals de clip i els canvis al quadre, com aquelles ‘bicis’ dels vuitanta, explica Albert Aubet–, que ve l’onzena edició de la Bicianciana.  

Cofundador de la Bicianciana. I aquesta ocurrència?  
Bé, no sé, vèiem altres proves de ciclisme d’època que es feien per Europa,  com l’Eroica o la Pedals de Clip, a Catalunya, tot i que s’ha deixat de fer, i ens vam dir per què no. 

I el pròxim dia 29 ja arriben a l’edició número onze.  
Sí, sí, vam començar el 2013 i només vam haver de fer una aturada l’any de la pandèmia, i fins aquí, amb ganes de continuar endavant. 

Al principi no era tan evident.  
No, no, la veritat. Tot i que he de dir que tot resulta relativament fàcil. És una trobada minimalista que no necessita tramitació de permisos i pel que fa l'organització logística, ho fem amb gust. Al final, es tracta d’una reunió d’amics, s’ha anat creant una petita família que es retroba a principis de cada tardor. 

El primer any... 
Ens pensàvem que estaríem sols, però vam ser set, cinc érem de Coll de Nargó i dos, de la Seu. A partir d’aquí, es van anar sumant participants i l’any passat vam ser trenta-cinc. També és cert que com que fèiem els deu anys vam posar molta carn a la graella, vull dir que vam fer molta promoció.

Enguany? 
Calculo que serem uns vint-i-cinc. La idea, sabeu?, és fer una mica de viatge en el temps i gaudir del ciclisme com era abans. Tampoc esperem ser molta gent. De fet, si s’hi sumessin molts participants, tindríem un petit problema, amb els permisos: ja seria una marxa cicloturista. 

Però si algú s’hi apunta... 
Serà benvingut, sense cap mena de dubte. Està obert a tothom que s’hi vulgui apuntar, la inscripció és per pagar l'esmorzar de germanor. Penso que el més complicat per a la gent, el que limita la participació, és clar, és tenir la bicicleta vella... o estar disposat a comprar-se-la. 

Baixa algú des d’Andorra?
Diria que no, que ara jo recordi. Però fixeu-vos que a vegades tenim sorpreses: l’any passat el BiciLab ens va diguem-ne que patrocinar, convidant-nos a visitar el museu, ens van regalar entrades. Va ser iniciativa seva i n’estem molt agraïts. 

Quan diem bicicletes antigues, què volem dir? 
En realitat, el límit el posem en aquelles que tenen determinades característiques, com els pedals de clip i els canvis al quadre. Són les que muntàvem allà pels vuitanta, principis dels noranta.La més antiga que s’apunta potser és dels anys seixanta o així. Aleshores, anem també tots vestits d’època i ens acompanyen cotxes i motos de l’època. 

Vestir-se d’època: si parlem dels anys vuitanta i aquella moda horrible... 
Sí, oi? Sí, sí. Però volem dir que no anem amb mallots tècnics, de licra, sinó vestits com en aquell moment. Amb les chichoneras, o gorres en comptes de cascos...

Ups! I la seguretat? 
No, no, això és prioritari: quan fem la baixada del coll de Bóixols sí que portem els cascos, que són divuit kilòmetres cara avall... i amb aquestes bicis. 

El trajecte.  
Uns 45 quilòmetres. Sortim de Coll de Nargó, cap a Organyà i Montanisell, passem per un tram sense asfaltar i cap al coll de Bóixols, com deia, i tornada cap a Nargó. 

Amb aquestes bicis deuen suar.  
Es nota, es nota, sobretot per la relació entre els pinyons i els plats, que és diferent de les bicicletes actuals. Amb raó els ciclistes professionals d’avui en dia baten rècords!

Aquest dia els conductors són molt rondinaires? 
Què va, què va, al contrari, és el dia que passen pel costat a menys velocitat: com que ens volen veure... Els fa gràcia de veure’ns i, ja dic, ens avancen a poc a poc.erò en realitat no fem massa tros de carretera general i la pedalada transcorre per carreteres secundàries i camins, fet que la fa molt tranquil·la. Només es tracta de gaudir entre amics. Finalment, no és res de complicat, només una sortida d’aficionats que, com deia, passat el temps ens hem anat fent amics.