Vint-i-set llibres sobre espiritualitat jueva ha publicat Mario Sabán. L’últim, ‘Keter. El éxtasis de la eternidad’, i continua, ara des d’Andorra, investigant sobre la matèria.: conseguir una vida més plena

Publica ‘Keter. El éxtasis de la eternidad’. 
L’eix de tota la meva feina és la mística hebrea, la càbala, que analitza la pau interior, les energies que té l’ànima. Deu energies, o dimensions, i s’analitza si estan equilibrades o no, per aconseguir la pau interior, l’equilibri, en aquesta vida. 

Com pot explicar aquestes energies a neòfits com servidora? 
Maljut representa la vida material, corporal, per exemple, la supervivència biològica. Yesod es refereix a les relacions amb els altres. Hod té a veure amb el llenguatge, amb la manera com interpretem la realitat. Netsaj es refereix a la vida emocional, a l’art... 

Entesos, i anem sumant. 
Al final ens trobem amb Keter, que és la dimensió més alta, que ens fa enlairar-nos més enllà de nosaltres mateixos. Un buit que dees del punt de vista de la càbala l’entenem com un buit feliç, no amb angoixa, com li passa a l’home modern. 

Segons Pascal, tots els mals de l’home venen de no ser capaç d’estar sol en una habitació. 
Segons la cabalà, abans de reunir-me amb els altres éssers humans he de reunir totes les meves dimensions al meu interior. La persona està fragmentada i això fa que tinguem conflictes amb l’exterior. Has de resoldre els conflictes interns abans. 

Tenim  molta por al buit, però poc buit, que cada minut està ocupat.  
Justament això demostra la por que li tenim, perquè intentem omplir-lo amb qualsevol cosa. L’única manera és tenir temps per meditar, entendre com funcionem, sense intentar tapar-ho tot o mai no podrem desenvolupar la consciència. Els espais buits no són improductius, sinó que estan dedicats al creixement personal, a llegir tranquil·lament. És un espai ple per a mi, no de qüestions administratives, de temps que està ple de coses que no necessito. 

No podem menys que coincidir.  
Hem de pensar per a què estem al món: quan estàs feliç fent allò que fas és que has trobat la teva missió a la vida, allò que se’n diu vocació. La cabalà pretén que cada persona trobi on vibra la seva ànima i què la fa vibrar, què la fa feliç. 

Vostè ho ha trobat.  
Sí, i si em deixes sol en aquesta habitació que dèiem, només dóna’m una cadira, una taula, un got d’aigua i un violí. Així seré feliç. Però la cabalà t’exhorta a alliberar-te dels dualismes dels resultats, a sentir que la teva vida és plena mentre aprèns i que aquest és l’èxit. 

La cabalà no és el que més coneixem pel nostre entorn, la veritat. Ens sona a cosa esotèrica.  
No, no, és clar, aquesta és una visió d’un esoterisme que no té res a veure amb la seriositat que té la cabalà: és una ciència. 

...?
És la ciència que analitza l’univers, que li troba el sentit. I a l’ànima.

Dir-li ciència, des del punt de vista de la ciència empírica, moderna... 
Sona estrany, sí. Però una ciència té mètode, i la cabalà en té, i comprobables. Podem parlar de ciència tranquil·lament. Per exemple, la sinestèsia, un mantra de meditació amb sons i colors. És un procés que els cabalistes analitzen des del segle XIII.  

Què el va portar a vostè a estudiar la cabalà? 
Sempre vaig estar relacionat amb el secret, des de les primeres recerques de jove, centrades en els secrets de la història, com els orígens del cristianisme, que estan en el judaisme. La investigació dels secrets de tipus teològic em va portar cap a la cabalà. 

Què el va portar cap a Andorra? 
Bé, com dir-ho? La qualitat de vida a Barcelona ja no és la que era, d’una banda, i volíem estar més a prop de la naturalesa... En fi, mil raons. I la meva escola és en línia, així que m’ho puc permetre.  Hi treballo bé: ara estic amb la vuitena tesi doctoral, que defensaré al setembre, a la Universitat de Barcelona.

Com se sobreviu a vuit tesis doctorals, si una ja deixa mig mort? 
Jo és que ressuscito cada cop. Bé, tinc molta passió pel que faig. I treballo des dels vint anys i estic a punt de fer els seixanta. Una vida de recerca.