A la caça de la Lluna

El 7 de desembre del 1972, un coet Saturn V s’enlairava de Cap Canaveral, per transportar la missió Apol·lo 17 amb els astronautes Cernan, Schmitt i Evans, que fins a la data d’avui han sigut els darrers homes en haver viatjat i trepitjat el nostre satèl·lit. Gairebé 50 anys més tard, el 16 de novembre del 2022, el coet Space Launch System (SLS) s’enlairava del mateix Cap Canaveral per transportar la primera de les missions Artemis, amb la nau Orió sense tripulació humana, i així iniciar de nou el camí de la humanitat cap a la Lluna.

Si els Apol·lo van ser un esforç purament estatunidenc, el programa Artemis compta amb la participació dels europeus, via l’Agència Espacial Europea, del Japó i del Canadà. I tot i aquesta ajuda extra, la ruta ha sigut molt complicada i plena d’entrebancs i giravolts que han retardat la seva posada en marxa. S’ha necessitat també la participació de diverses empreses privades i en particular dels nous operadors, com l’SpaceX d’Elon Musk i el Blue Origin de Jeff Bezos, que han contribuït i contribuiran en parts essencials del programa.

La missió Artemis 1 és un primer pas, més demostratiu que no pas real, ja que serveix bàsicament per testejar moltes de les tecnologies i estratègies que s’han desenvolupat per tornar a la Lluna, de manera més sostenible i segura, que no pas ho va ser el programa especial americà dels anys 60. El primer test important era el d’SLS, el coet més potent mai concebut, basat en part en la tecnologia dels propulsors dels jubilats transbordadors espacials. Aquí podem dir que, a pesar dels retards diversos, el llançador ha funcionat a la perfecció i ha injectat la càpsula Orió cap a la seva òrbita lunar. Es tracta d’una òrbita el·líptica retrògrada de 8 dies, que permet a la vegada acostar-se molt al nostre satèl·lit, a menys de 100 km en els moments de més proximitat, però que també l’allunya fins a gairebé 100.000 km de distància. 

El segon test important és el de la pròpia càpsula Orió. Per precaució, aquest primer vol s’ha fet sense tripulació real, però amb diversos maniquins, plens de sensors de tota mena, que han simulat la tripulació real i també amb un Snoopy i una Ovella Shaun que han aprofitat per fer un viatge publicitari gratuït a l’espai. Si bé l’Orió és fruit d’una tecnologia desenvolupada ja per l’estació espacial internacional, el fet que s’allunyi fins a 450.000 km de la Terra –el més lluny que un home haurà anat mai quan siguin vols tripulats– és objecte de preocupació. A aquesta distància, els futurs astronautes estaran a la intempèrie de les radiacions còsmiques més potents, provinents tant del Sol com de l’espai exterior, i no sabem tampoc com afectarà en l’electrònica de l’Orió. Estem doncs en un terreny desconegut que no podrem valorar realment fins al retorn de la càpsula a la Terra en uns pocs dies

La primera missió Artemis s’està comportant doncs dins dels paràmetres previstos, tot i algun petit contratemps que no ha representat cap perill, i que alguns dels CubeSats, microsatèl·lits de suport que anaven en la missió no han funcionat com ho havien de fer. A falta de la tornada a la Terra, en una maniobra totalment similar a les que es van fer fa 50 anys, sembla que tot apunta que no hi haurà impediments per a la segona missió Artemis el maig del 2024, aquest cop amb 4 astronautes a bord, 3 americans i un canadenc, que es posaran en òrbita al voltant de la Lluna sense baixar-hi.

L’històric retorn a la superfície lunar haurà d’esperar, si tot va bé, a la missió Artemis 3, prevista per al 2025, que farà arribar 2 astronautes, la primera dona i la primera persona de color, a la regió del Pol Sud Lunar. Molts interrogants planen sobre aquesta missió, doncs encara no existeix la nau que ha de permetre l’allunatge i que està desenvolupant SpaceX, ni tampoc l’estació espacial Getaway que ha de permetre la transferència dels astronautes entre l’Orió i la nau SpaceX. S’ha d’esperar que l’èxit d’Artemis 1 posi en marxa la maquinària i doni l’impuls definitiu que necessita el programa per anar a la caça de la Lluna i complir els seus ambiciosos objectius, al final dels quals hi ha l’establiment d’una base permanent a la superfície i la preparació del viatge cap al següent i més esperat destí, el planeta Mart.