Tècnica artística aplicada a renovar, posem per cas, el vestuari? Amb un ull en el medi ambient? Sara Valls ofereix un curs de tint natural a La Capsa

Un taller de tint natural?
Extrec el color de les plantes tintoreres. Moltes les tenim a la cuina: la pell de ceba, o de magrana o alvocat, o el té. Flors com el clavell moro, el bedoll, les pinàcies. Amb això tenyeixo roba. 

Avui que tot ens ho donen fet?
Ja, però a mi, i a molta gent quan ho descobreix, em fa flipar. Tota la vida es va fer, fins que van sortir els tints químics: tots els tapissos antics... Em va captivar molt. Jo vinc del món de Belles Arts i volia alguna cosa que tingués a veure amb la natura, és el nexe perfecte. 

Quin partit li puc treure jo?
Per exemple, pots tenyir tota la roba natural: cotó, llana, seda... Roba blanca que no et poses, roba de nadó que es taca no saps com i no marxa, doncs la pots tenyir i donar-li una segona vida. 

En comptes de comprar-ne de nova.
És molt important perquè la indústria tèxtil és la segona més contaminant al món després de la del petroli. Així que hem de repensar la manera de consumir i la manera com llencem la roba. Això és una manera superdivertida. 

Un ‘subidón’ quan t’ho has fet tu.
És genial. A qui ho prova li encanta, és màgic. Poses la roba amb plantes amb aigua al foc una estona i surt un color superxulo. 

Bravo.
Evites el residu tèxtil i reaprofites l’orgànic, allò que tens a la cuina. Menges la ceba i tenyeixes una samarreta. 

Difícil per als maldestres?
Com seguir una recepta de cuina. El més complicat és el pas de preparar la roba perquè agafi el color, que es diu mordentat. Un procés químic que costa d’entendre, però fer-lo només exigeix seguir la recepta. 

Complicat?
Si no t’has format en química, és clar.  Com una sal mineral canvia l’estructura molecular del teixit per fer que el color, que també és una molècula s’agafi i no marxi quan rentis la roba. 

Per obtenir el color?
Posar a bullir en aigua la matèria vegetal. La coles i tens un bany de tint. 

No marxa?
Només si s’està molt al sol. Però mira els tapissos antics: estan fets amb aquestes tècniques, amb plantes, i duren segles. Ho has de fer sense presses, això sí. 

Quin color dona la pell de ceba?
La de la ceba taronja fa ocres i marrons. Depenent de la sal mineral amb què prepares la roba, hi ha una gamma, depenent del ph. La de la ceba de Figueres fa un color verd preciós. 

Quines coses...
Tot funciona a nivell molecular. Una cosa que no és planta, sinó insecte, la cotxinilla, fa un fúcsia quasi fosforescent. És un colorant alimentari, qui menja un iogurt de maduixa que sàpiga que el color aquell no és de maduixa. 

Aix... quin fàstic.
També s’utilitza en pintallavis, en tot allò que requereix color rosa i vermell. 

Maltractament animal.
Quan les poses a bullir estan mortes. Però de fet hi ha vegans que no la volen fer servir. En canvi, hi ha plantacions senceres, cultius: infesten camps de figueres de moro i recol·lecten les cotxinilles. A Canàries ho fan molt. 

Millor no pensar-hi. 
A mi m’agrada molt el color que s’obté amb el bedoll. Un groc maquíssim, com el que fa el bedoll a la tardor. El tabac també tenyeix. Diria que totes les plantes que tenen algun ús tenyeixen. 

A algú que ve de Belles Arts aquest procediment què li ofereix?
Jo he experimentat molt amb textures de color, intentant fer processos que no és tenyir tota la peça d’un color, sinó fer estampats... També pots convertir el colorant en pigment i fer-te les pintures. 

Com els blaus de Tiziano.
Sí, pots fer-te la teva paleta de colors. Recordo que a la universitat ho estudiàvem, procediments pictòrics. 

Quan et veurem exposant?
Estic bolcada en aquest altre vessant, però faran una col·lectiva al CAEE i presentaré una obra. Així em reincorporo al món artístic.