Les Jornades de Medi Natural (tercera edició) que se celebraran a la Seu divendres i dissabte són també el moment de sentir la veu dels més joves, com la de l’ambientòloga alturgellenca Mireia Vilaseca

Aquests dies hem vist autènticament ‘lo imposible’. 
Van fallar tantes coses... començant per l’optimisme de la societat, el “no passarà” que pensem tots. Fins que no passa alguna cosa greu, no reaccionem, i mira que els científics avisen des de fa anys i anys: no edificar en llocs inundables, preveure les catàstrofes. Perquè les desgràcies les tindrem cada cop més sovint. 

Ho tornarem a veure, aviseu. 
A la Mediterrània sovintejaran fenòmens cada cop més extrems, amb morts humanes i molta afectació al medi ambient... però fins que no ens afecta directament no ho volem creure. 

Què és un ambientòleg? 
Els que acabem de sortir de la carrera som gent que hem tocat una mica d’economia, una mica de dret, de biologia, de geologia... amb l’objectiu de tenir una visió global. Potser si li preguntes a un químic què ha contaminat un riu serà molt precís, però nosaltres podrem veure com s’ha produït, com afecta, fins a on... oferim una visió més general, panoràmica. 

Una tasca vostra és la divulgació.  
I tant! És una de molt important, sobretot en un moment en què la gent o no sap o es creu qualsevol cosa o tothom creu que sap de tot. A banda, no sabem discriminar quina informació és vàlida o no. Ajudem a veure què està a les nostres mans, què podem fer.  
Cau l’ànima als peus veient què creu alguna gent: que es fa “geoenginyeria climàtica”.
Sí, sí. He sentit algú dient que la dana sobre València l’havien provocat des del Marroc per fer malbé les collites i que ells poguessin vendre millor els seus productes. 

Quina animalada! 
Costa entendre què passa, davant fenòmens tan extrems, és difícil entendre què ha passat perquè són molt complexos. Per tant, es busquen explicacions més fàcils. Desinformació, manca d’educació... i pensa que no va de nivell social, sinó que també hi ha polítics negacionistes. 

No me’n parlis, no me’n parlis. 
Ja, ho dius per Trump, oi? El negacionisme, diuen alguns autors, l’han creat les elits: per evitar el canvi climàtic s’han de reduir les desigualtats, i aquestes elits neguen el canvi climàtic perquè no estan interessades a actuar socialment. I hi ha qui s’ho creu.  

Estem pensant...  
Efectivament, qui imagines més de l’elit i més interessat a negar el canvi climàtic que a Donald Trump? I l’Elon Musk! Només pensen en la seva butxaca, no pensaran a reduir l’explotació, ni de persones ni del medi natural. I no se n’amaguen. 

Quin futur més negre. Què fem?
Cadascú tindrà una opinió, cada professional, però jo tinc clar que la solució és la divulgació entre els més joves, l’educació. És la clau, començar des de les escoles per canviar el món. Necessitem infants amb criteri, que reflexionin, que no s’hagin de convertir només en mà d’obra en el futur. 

Tant de bo. 
Jo faig activitats divulgatives a les escoles i veig com apunten idees. A vegades incorrectes, però volen pensar, el que no podem fer és descartar la idea com errònia, els has d’ajudar a pensar per si mateixos, a examinar-la. Però se’ls ha d’encoratjar a pensar. I responen, quan els dones oportunitat i expliques les coses al seu nivell, i de forma participativa, impacten. 

Tornant al desastre immediat: què et diuen aquestes muntanyes de cotxes convertits en ferralla? 
M’ha fet pensar en la gran importància que donem als béns materials. Tan aferrissats hi estem que deixem de banda l’entorn, la nostra vida fins i tot, la salut. 

A més a més, són part del problema, de la causa del desastre. Ens hauríem de començar a desfer d’aquestes andròmines?
També, també. Apostar pel transport públic de qualitat és una de les solucions que s’hauria de començar a implementar globalment, però de debò. Ara bé, és tan complicat: sempre pensem a tan curt termini...