Recorden ‘Merlí’? Aquí aquell empàtic i eixerit professor de filosofia hauria trobat tres bones alumnes, Maria Moliné, Jana Pubill i Mireia Pinto. A falta de Merlí, són assídues del Cafè Filosòfic de l’Ateneu

Participeu amb freqüència al Cafè Filosòfic que organitza l’Alternativa a l’Ateneu, amb Jordi Escuder. 
Jana: Algun cop no hi podem anar, si hem d’estudiar. Però quan podem, hi som. El primer cop ens va atreure veure que participava el nostre profe de filosofia de primer, Blai Nebot, i ens va encuriosir. Vam anar a tafanejar. 
Maria: Ens va arrossegar la Jana, que va veure els cartells i ens va donar la idea. Elles ja van començar l’any passat. Els profes sempre ens van animar molt a participar-hi. 

Us vau enganxar. 
Jana: Aquell primer cop la reflexió era sobre la monarquia. Ens va semblar molt interessant, sí. Personalment, em vaig trobar amb gent que d’altra manera no hauria conegut i parlant sobre temes que no m’hauria plantejat potser, amb diferents punts de vista; molt diferents dels meus i del meu entorn. 
Mireia: És divertit, però estressant, ja que has de prendre part en la conversa, però mirar que no es desviï el tema.
Maria: És una experiència molt agradable. No hi ha molta gent i pots parlar tranquil·lament, es respecta molt l’opinió de tothom i es parla de coses que sovint no te les havies ni plantejat. 

Enriquidor? 
Jana:  Molt. Tant que un cop, finalment, vam plantejar el nostre propi tema. Això ja per suggeriment del nostre professor. 

No deu ser habitual parlar de filosofia entre vosaltres.  
Jana:  No, no, és clar, però sí que a classe quan surt un tema mínimament polèmic a tothom li agrada donar el seu punt de vista. Potser coses més banals, o més profundes. Així que potser no parles de filosofia pura i dura, però a tothom li agrada reflexionar. A molts companys de classe els podria agradar.
Mireia: Al nostre grup és que som especialets, però no és habitual.
Maria: Això se sol pensar, però jo diria que no és tan estrany. En realitat sí que parlem de temes ètics i morals, coses d’història... la filosofia t’ajuda a fer la reflexió, al final està molt present en moltes de les coses de què parlem. 

No s’hi animen? 
Jana: Hem intentat arrossegar-los, però de moment, no. 
Vau proposar ‘la curiositat’. 
Maria:  Tots l’hem sentit, oi? ens va semblar engrescador i facilet de portar. L’opinió de cadascú sobre com ens afecta en les nostres accions va ser bastant diferent. 

Ho sou, vosaltres, de curioses? 
Mireia: M’agradaria dir que sí, en els moments que toca.
Maria: Tothom és curiós, jo em considero curiosa. Quan hi ha un tema sobre el qual em puc informar, intento fer-ho, sí. 

L’atracció de la filosofia, personalment? 
Jana:  A mi, sobretot és que et dona eines per reflexionar sobre les coses, siguin temes més o menys transcendentals. T’ajuda a elaborar una bona reflexió, que se sostingui. 
Mireia: Per a mi, el fet que et puguis plantejar tantes preguntes i no trobar la resposta al cap.
Maria: Doncs que puc donar la meva opinió. A part, és un exercici mental bastant heavy i pots comparar el que tu penses amb el que pensa altra gent... això és molt guai. No arribes a conclusions, però ja sols tractar temes que no es tracten al dia a dia...

Algun filòsof favorit? 
Mireia: El Blai, el profe de segon (el de primer també es deia Blai). I dels que entren al temari, no és que no m’agradi, però després d’haver fet Descartes, Hume em va semblar una mica senzill. Potser la part interessant no entra  les PAU.
Maria: Les teories d’Stuart Mill, o Kant, en algunes coses. Però no comparteixo al cent per cent. 

Un camí de futur? 
Jana:  No en realitat. A mi el que m’apassionaria és la física, sobretot la quàntica. Però aquí la filosofia també t’ajuda, oi?
Mireia: Jo vull estudiar cinema, i no descarto enfocar algun film filosòficament. De fet, últimament trobo mirades filosòfiques a tot arreu!