“La filosofia és un mitjà excepcional”

Aquest nomenament simbolitza un honor no només al meu esforç i dedicació en aquesta formació sinó també a la feina de tots els anys anteriors. Alhora, també ha suposat per a mi una adaptació pel fet de venir d’un altre país. Crec que aquest procés d’aclimatació ha estat el més important per compaginar el desenvolupament de projectes acadèmics amb els del món laboral.

 

Visc a Andorra des de l’any 2020. Vaig arribar al país amb quinze anys procedent de Colòmbia. Vaig venir acompanyat d’un dels meus cosins, ja que ell havia trobat feina al Principat. Jo no sabia realment si quedar-me o tornar al meu país, tenint en compte que ja s’albirava la crisi sanitària. Per una decisió familiar vaig optar per romandre als Pirineus i poc després vaig començar a estudiar al Col·legi María Moliner. Dos mesos més tard va arribar la quarantena i vam iniciar les classes virtuals.

 

Aquests dos anys he cursat una nova branca del batxillerat professional, un programa com a tècnic sociocomunitari, que equival a una subdivisió de la part sociosanitària que hi havia abans. La veritat és que m’hi he trobat molt a gust, tot i haver d’aprendre una nova llengua com el català. Però m’he sabut desenvolupar bastant bé en la formació. L’únic aspecte negatiu de cursar una branca nova és que hi ha hagut certs problemes d’organització, però amb el temps hem estat molt còmodes. 

 

En aquest curs ha tingut una gran implicació la part empresarial. Ens hem vist involucrats per exemple en el Projecte Tàndem, on hem hagut d’assumir el paper d’una empresa. A més, també hem treballat en un altre projecte on hem tocat més l’apartat sociocomunitari i on hem hagut d’adquirir coneixements en nutrició, biologia i matemàtiques. Però la part més recurrent ha estat sempre la vessant tècnica, que és el que la diferencia del batxillerat tradicional.

 

Vaig començar a treballar ja des del primer any de la formació professional. Durant el primer curs vaig estar treballant a Burguer King uns quatre mesos alhora que estudiava. De cara al segon any vaig treballar a Starbucks, i va ser en aquest punt quan vaig prendre consciència que m’era molt més gratificant tenir l’oportunitat d’estudiar. Vaig decidir deixar de costat el món laboral. Tot i així, aquesta segona feina em va agradar bastant, però tenia el pressentiment que volia enfocar més el meu futur en els estudis.

 

Em sembla que ha estat una idea fantàstica i molt encertada! Crec que té un valor afegit per com pot influir en els estudiants. Per exemple, en el meu cas mai m’havia enfocat a aconseguir la millor nota, i aquest és un plus de motivació. Un aprèn que no pot saber el que passarà en el futur, però sí que es pot controlar l’esforç. Aquest premi m’agrada especialment perquè penso que pot tenir un efecte de difusió per a molts altres alumnes i que pot motivar-los perquè vulguin assolir la millor nota possible.

 

Sí, sento molta vocació per aquesta disciplina. Recordo que des que era ben petit m’agradava intervenir en els conflictes familiars per tal d’arreglar-los de la millor manera. Em crida l’atenció aquesta vessant d’ajudar en les relacions interpersonals. I des que estic a Andorra encara ho he pogut notar molt més, perquè convisc en un espai on es presta aquest servei. 

 

Andorra és un país que m’encanta, bàsicament per la tranquil·litat que transmet. Jo dic que una ciutat caòtica crea una persona caòtica. Et fet de viure aquí m’ha ensenyat algunes facetes meves que ni jo coneixia! En aquest anys que fa que visc al Principat, he sentit que disposo del temps i de l’espai suficient per conèixer-me millor.

 

Durant el temps d’oci m’agrada molt llegir, i tinc un especial interès per la filosofia, ja que crec que és un mitjà excepcional per afrontar qualsevol situació a la vida. Trobo que el primer pas per voler ajudar la gent és ajudar-se a un mateix.

 

Estic agraït per l’oportunitat que m’ha brindat el centre, però evidentment tot es pot millorar. M’agradaria que hi hagués, de cara al futur, més claredat a l’hora d’organitzar els horari del curs.