Ràdio Seu celebra els quaranta anys i la directora, Marta Pujantell, insisteix que no haurien arribat fins aquí sense els col·laboradors. Entre ells, Toñi Cabello: supera de llarg els trenta anys fent ràdio

Sense els voluntaris... 
Sí, s’ha de reconèixer la tasca de la Marta, l’Ignasi i el Pep, a peu de canó, però aquí estem els que ho fem com a voluntaris, perquè ens agrada, perquè volem que sigui la ràdio del poble. 

Vostè hi és quasi des del principi.  
Doncs trenta-set o trenta-vuit anys. Recordo començar que ni estàvem als estudis de Doctor Robert, sinó a Castellciutat. Vaig començar amb el Lluís Vilarrubla, en un programa d’esport el diumenge a la tarda. Súper divertit. 

Devia ser una nena. 
Setze, disset. Sempre m’havia picat la curiositat del món periodístic, però sobretot el cuquet de la ràdio. Em va venir rodat i ho vaig aprofitar. No he parat des d’aleshores. Fins i tot un estiu seguit, pujant i baixant quatre cops al dia de Castellciutat. He fet programació musical, que m’agradava molt. Cantava jo! En gaudia moltíssim. 

S’ho passava pipa. 
I tant! Tot i que he de dir que era i segueixo sent molt tímida. Molt. 

Qui ho diria. 
Encara m’ho passo malament, no us penseu. Quan vaig començar a fer retransmissions esportives amb l’Albert Arellano, recordo que sempre tenia aquella por d’equivocar-me... Però arriba el moment en què estàs tan tan posat que ja ni hi penses. Però encara avui segueixo sent molt tímida. Ara, vaig estar a la megafonia de l’Special Olympics, per exemple, i va ser una de les millors experiències de la meva vida. La gent em diu “Toñi, agafes un micro i et transformes”. Tenen raó.
 
Ho supera i au! 
M’agrada tant aquella sensació de poder transmetre, d’arribar a la gent, de fer-los sentir tal com sento jo la ràdio. L’esport, per exemple, m’agrada moltíssim i n’he anat aprenent, però sempre he tingut un company que feia la retransmissió, mentre que jo hi afegia comentaris... Això fins aquesta temporada, que ja m’he vist capaç de fer més coses, un tros de partit per exemple. Tot i que és amb llenguatge de carrer, com ho fa un aficionat. 

El llenguatge de carrer és el que arriba a la gent, no l’engolat.  
No, no, de tecnicismes jo no en conec. Em documento, però vaig sobre la marxa. 

Ha passat per molts programes.  
Ui, sí! Vaig col·laborar aquí i allà, en programes esportius com Bàsquet de tres. Però la meva il·lusió era  fer un magazín, encara que fos un magazín casolà, fet amb tota la bona intenció del món. Vaig començar amb el Sergi Cava. Es deia Ja tocava, així jugàvem amb els nostres noms. Ell era un crac, aconseguia unes entrevistes increïbles!

Bé per vostès.  
Amb el temps vam incorporar una tercera persona, César Isla, i es va convertir en Ja tocava... i més. Al final en Sergi no podia continuar i des de fa un parell de temporades el programa es diu No t’ho acabes. 

Molt desenfadat.  
Molt, molt, és el nostre estil, el que volem, perquè per a la seriositat ja hi ha els telenotícies. Ens fem un guió, l’escaleta com a base, però després anem improvisant. És com xerrar amb tu... i cantem, cantem! 

La gent us diu... 
Que s’ho passen bé, que riuen amb nosaltres. I no voldria presumir, però a vegades ens diuen que esperen el dia del programa. Ara a l’octubre recomencem amb la nova temporada. 

Tècnicament ha canviat molt.  
Sí, sí, ara és més fàcil i complicat al mateix temps. Però jo confesso que em vaig quedar en els discos de vinil, que subjectaves la cançó amb un dit. Per sort sempre hi ha algú al control de so. 

Imagina la vida sense la ràdio? 
No, no. A vegades, arriba un moment de la temporada que estàs una mica col·lapsat, però dura poc i jo mantinc els meus compromisos. 

Ja explicarà com s’ho fa per desplegar tanta activitat: també està a la batucada. 
I als armats! De batucada en tenia moltes ganes, sempre m’ha entusiasmat. Venia el dissabte de festa major la tribu de Santi Arisa i em tornava boja. En tenir l’oportunitat d’afegir-me a un grup m’hi vaig llançar de cap. Portem un any més o menys i hem passat ja per molts esdeveniments, de la festa major a Llegendària. Ens ho passem bomba, ballant i tocant.