Tot llest per a la cinquena edició del festival Hibernation, el cap de setmana del 17 de març, al Pas.  Amb un cartell que incorpora noms com Lilly Palmer, Kölsch o Folamour.  Darrere de tot plegat hi ha l’afany d’Hugo Sautarel

Tot en marxa.
Sí, sí, sí. És el cinquè any i ja ens hem situat entre els tres festivals d’electrònica i neu més grans d’Europa. Tenim l’ambició de continuar creixent, d’esdevenir una de les millors ofertes al món en hivern. 

Caram!
Som un festival que ja té una història, que té una ànima. Estem molt contents que el país entengui que hi ha un interès creixent per la música electrònica i també que la música i el seu públic han canviat. 

En quin sentit?
Abans s’identificava l’electrònica amb el públic de rave, gent molt jove. Ara és un públic més madur, gent amb pasta, i per tant atreu bona clientela. Com que l’hem fet sempre en un cap de setmana de molt baixa ocupació, l’impacte que aconseguim és elevat. 

Quantificat?
Més de dos milions d’euros per al poble aquells tres dies. És un festival, insisteixo, fet per al Pas de la Casa. 

Han crescut a poc a poc. 
Això és molt important, sí. Ara s’instal·len al país esdeveniments de marques potents i és important, perquè posa el focus sobre Andorra. Si hi ha propostes diverses, el país es converteix en un pol de música electrònica. Però nosaltres, al revés del que fan altres, ja estem treballant al país des de fa anys. 

Sí, fa temps que corren per aquí.
Volem seguir un creixement a poc a poc, adaptat a la gent del país. Coneixem molt bé el terreny i, insisteixo, som un esdeveniment fet per gent d’aquí i per a la gent d’aquí. 

Què ha estat el més difícil?
Convèncer la gent que l’esdeveniment atreu una bona onda. També el risc financer, és clar, assumit gairebé totalment per la nostra empresa. 
Gràcies a Joan Viladomat i Saetde, que el primer any ens ho va facilitar. Després, també cal dir-ho, hem tingut el suport d’Andorra Turisme. Seguirem creixent, estem molt orgullosos de la feina. I agraïts a voluntaris, als dispositius de seguretat i neteja, a la gent del poble...  

Alguna reticència hi havia, oi?
El poble se l’ha fet seu, cada any l’espera. Al principi sí que n’hi havia, de reticències. És normal quan arriba una cosa com aquesta de nou. La gent es tem que patirà sorolls, problemes de seguretat... Però durant aquests anys no n’hem tingut cap, de problema.  Tenim un sistema de seguretat molt organitzat prèviament amb la policia, els bombers...

Planificació. 
Així que quan arriba l’Hibernation ja tothom l’està esperant, és com una gran festa per al poble. I nosaltres en som part: vivim aquí bona part de l’any. 

Tancat ja totalment el cartell.  
L’any passat l’arribada de Paul Kalkbrenner ens va ajudar a passar a una altra dimensió com a festival. És un top tres mundial. Enguany hem optat per uns quants top ten mundials, volem que cadascú tingui l’estil de música que vol. 

Per exemple?  
Folamour té una influència més techno i Vitalic, més del rock. També hi ha artistes amb influències més underground, com ara Lilly Palmer. 

El primer destinatari era el visitant francès, oi? 
Bé, no exactament. Nosaltres tenim una agència de viatges, La Noche Voyage, i portàvem estudiants francesos. Però el tipus de públic que portem a Hibernation té una mitjana d’edat més alta, al voltant de trenta-cinc anys, i més poder adquisitiu. Són gent que coneix, que li agrada la música i que sap comportar-se. 

Proliferen els festivals.   
Cert, l’oferta s’està engreixant molt. Però nosaltres, com deia, hem fet un festival aquí, amb la gent d’aquí (incloent-hi DJ locals) i volem que la gent de casa sigui el públic. Volem créixer, sí, però sabem que no és suficient instal·lar un escenari i un bon cartell: la gent vol festivals amb ànima.