És una de les obres d’art més fascinants i que han generat més teories. Ara és l’artista Javier Medina (Madrid, 1959) qui assegura haver resolt definitivament què expressa l’enigmàtica Gioconda 

S’ha dit que tenia mal de queixal, de peus, gastritis... 
Són especulacions mai demostrades. El que jo he descobert és el que posa de relleu quan se superposa l’Home de Vitruvi sobre la Mona Lisa, una transparència, a una escala concreta, ben ajustats tots dos. Aleshores, es fan visibles geomètricament una sèrie d’elements que deixen molt clar el que he descobert. 

Difícil d’explicar sense veure-ho. 
Sí, sí, és imprescindible veure els gràfics per entendre-ho, aleshores es veu perfectament. 

Farem el que podrem. 
Efectivament. Solapant les dues imatges, les dues obres de Leonardo Da Vinci, he vist que la Mona Lisa ens parla sobre els dos hemisferis cerebrals que tenim els éssers humans.  Ja sabeu: l’esquerre és el del raonament, el que pren mesures, el del càlcul, la matèria... El dret és el de l’alegria, la creativitat, la bellesa, anar més enllà amb la ment, l’espiritualitat...

I?
Quan tots dos s’activen, s’entra en un altre estat de consciència, s’activa la glàndula pineal, que està en la línia divisòria entre els dos hemisferis. És com una antena entre el micro i el macrocosmos, s’adquireix una sèrie de coneixements. Qui aconsegueix aquest estat, evoluciona molt per sobre d’una persona comú, de qui viu sobretot per l’hemisferi esquerre. 

Què vol dir?
La societat en què vivim dona el protagonisme a l’hemisferi esquerre, no pensa que és necessari un equilibri entre ambdós, que potencia l’ésser humà. La matèria s’espiritualitza, es torna ètica, s’activa un altre nivell de consciència, hi ha un alliberament.

El seguim, més o menys. 
Diguem que amb l’hemisferi esquerre fem comptes i amb el dret, expliquem contes.  

Aleshores en ‘La Gioconda’?
Leonardo va deixar aquesta idea exposada de manera implícita, codificada a través d’aquesta geometria que, insisteixo, durant una conferència, in situ, veient-ho, queda claríssim, és com la prova del cotó, que no enganya. 
Això no pot ser un accident, una casualitat, de cap manera. Volia dir-nos això, que l’ésser humà és massa materialista, que només entén el món de la matèria, i no hi ha lloc per a l’espiritualitat, per a les energies, els elements intangibles. Això fa que l’ésser humà no evolucioni. D’aquí sorgeixen els conflictes, de l’egocentrisme propi del món material.

‘L’home de Vitruvi’ parla de perfecció en les proporcions. 
Sí, sí, també en la Mona Lisa estan presents les proporcions àuries. 

Com se li va acudir?
No se’m va acudir, pròpiament. Soc pintor professional, des de fa molts anys, el meu llenguatge pictòric és el metarealisme (no encaixa, la meva pintura en cap moviment artístic, en cap -isme anterior). Jo treballo els altres plans, les altres dimensions que existeixen, per això vam batejar-lo com metarealisme. Dins d’aquesta actitud, aquest estat de consciència a l’hora de pintar, i que jo sempre he trobat molta vinculació entre la meva pintura i la de Da Vinci –la geometria i la matemàtica implícita en la seva obra–, jo ja actuava des dels dos hemisferis en la meva vida quotidiana i la creativa. 

I? 
Un bon dia t’arriba una espurna, un eureka!, i dius “vaig a provar-ho”, era una intuïció. En veure-ho, estava clar!

Amb tants estudis previs, a ningú no se li havia acudit, la superposició? 
No, i encara que la fes, tampoc no ho hauria pogut veure. Per què tanta especulació sobre La Gioconda? Per què no s’ha arribat mai a la substància nuclear de l’obra? Perquè sempre s’ha volgut analitzar des de l’hemisferi esquerre. 

Aquesta teoria l’ha vingut a exposar a Andorra. 
Sí, en primícia, a la Borda del Pi. Tinc vincles al país, que m’agrada molt, hi he estat exposant les meves obres, i seguiré fent-ho. Així que també faré altres conferències. No tenen data encara, ni lloc, però per descomptat que ho faré.