Ramon Pujol s’acaba d’estrenar com a dibuixant amb ‘Llegendes d’Andorra’, que és el primer d’una sèrie de volums on podem trobar un seguit d’històries del Principat explicades a través de personatges de còmic

De cop sorgeix el seu primer còmic!
Tot va començar durant la pandèmia. Quan tens tant de temps lliure és més senzill que et surtin idees! Però no l’he acabat fins ara fa poc, ja que ha estat tot un procés.

Si és el primer volum entenc que n’hi haurà un de segon, oi?
I tant! La idea és fer-ne uns quants, ja que de llegendes andorranes en tenim una bona trentena. De moment, cada volum n’explicarà tres.

I quines podem trobar en aquest primer?
Doncs la llegenda del Llac d’Engolasters, la del Combat de Setúria i la llegenda de la Dama Blanca d’Auvinyà.

Recordi’ns de què tracta cadascuna, si us plau.
La del Llac d’Engolasters és una mena d’explicació de la formació del llac; la de Setúria narra la història de la disputa entre els ciutadans de Pal i els d’Os de Civís per les terres de la vall, que van acabar vencent els de Pal. Per últim, la Dama Blanca tracta, en general, de la defensa de les terres andorranes envers els invasors, i la dama representa la defensora.

Vostè és dibuixant com a professió?
Bé, ara mateix em dedico a camperitzar furgonetes, i el dibuix és el que faig durant el meu temps lliure. Dibuixo des de ben petit, i a poc a poc ho he anat professionalitzant. És la primera vegada que faig un llibre amb cara i ulls i el publico.

Com ha estat l’experiència d’adaptar antigues llegendes en dibuix?
Molt bona! El que he fet és agafar les històries i les he replantejat perquè hi cabessin en deu pàgines. Volia que fossin més curtes perquè s’entenguessin ràpid i es pogués captar bé el missatge.

I quines històries trobarem al segon volum?
De fet, a la contraportada d’aquest primer llibre ja les anuncio, que seran la llegenda de la Creu dels Set Braços, la del Santuari de Meritxell i la del Castell de Sant Vicenç d’Enclar.

Va ser fàcil publicar aquest primer llibre?
Bé, vaig contactar amb algunes editorials del país, però no n’hi ha que estiguin tan focalitzades en el format còmic. Així que vaig contactar amb una impremta i finalment vaig decidir tirar-ho endavant pel meu compte!

Caram! I com estan anant les vendes?
De moment ja he recuperat la inversió, així que molt bé! La primera tirada ha estat de 150 unitats, i sobretot va ajudar molt el dia de Sant Jordi, que estava en una de les paradetes de la Plaça del Poble.

És clar!
També n’hi va haver alguns exemplars al Museu del Còmic de la Massana, i en vam vendre uns quants més.

I se li han despertat les ganes de fer una història pròpia?
I tant! És una qüestió que sempre he tingut en ment, però tinc moltes idees i em costa posar-les a sobre la taula. No obstant això, espero que a poc a poc en vagi sortint alguna.

N’estarem pendents!
De moment els que he fet són contes curts, però si m’animo potser en faig un de més llarg! De fet, la meva idea és seguir creixent i tornar a contactar amb editorials.

Com va ser la creació de l’estètica  dels personatges?
Vaig fer molts esbossos de com podrien ser, i finalment vaig fer-ne uns que em van semblar divertits, curiosos i amigables. A més, vaig considerar que em donaven molt de joc pel que fa a les expressions facials, i realment estic content del resultat.

És clar, quan parlem de dibuixants de còmic sempre els associem a uns personatges en concret, i vostè ja té els seus!
També he agafat molta inspiració dels grans còmics, com Astèrix el Gal, Les aventures de Tintín o Mortadel·lo y Filemó, que són els personatges que tinc com a base i que des de ben petit m’han acompanyat.