La llei del gel

Intentes comprendre que s’ha fet malament i la preocupació s’incrementa fins al punt de deixar de fer coses per tal que l’altre no s’enfadi. D’aquesta manera es produeix la Llei del gel. Tot i que el silenci fomenta la pau interior, l’escolta d’un mateix o la desconnexió amb l’exterior, també pot ser una eina de manipulació i de control cap a l’altre. 
Què entenem per la Llei del gel? Aquesta llei comprèn tot un seguit de comportaments que tenen l’objectiu d’ignorar a l’altra persona. S’entén com una expressió de violència passiva i un mecanisme d’abús psicològic, ja que es creu que a través del silenci es castiga el comportament de l’altra persona. És una forma d’abús difícil d’identificar com a tal, perquè no comporta violència directa. El seu ús és habitual per part d’aquelles persones que aparentment presenten un gran autocontrol i dominància. Tot i que la Llei del gel és freqüent en l’àmbit de la parella, es pot produir en qualsevol mena de relació afectant psicològicament a qui rep aquest càstig. 
Com la podem identificar? La Llei del gel, tal com el seu nom indica, es caracteritza per aquelles accions que comporten minimitzar o invisibilitzar a algú, la fredor és la gran protagonista. Així doncs, conductes com ignorar, deixar de parlar, fingir que no se l’escolta, o en general desaparèixer formen part d’aquest tipus d’abús psicològic. 
Però, per què es produeix aquest comportament? Tot i que no existeix una resposta universal, les persones que duen a terme aquestes accions poden actuar així o bé per restar importància i no voler afrontar situacions que li produeixen incomoditat, per la manca d’empatia o de recursos i d’arguments necessaris per poder respondre o per la falta de responsabilitat afectiva. Tenen dificultats per mantenir una comunicació assertiva amb l’altre i, per tant, manca d’intel·ligència emocional. Tot i que en molts casos, aquests comportaments esdevenen de forma inconscient per un aprenentatge previ o habituació a aquests comportaments al llarg de la vida, també poden esdevenir com a càstig o eina de manipulació conscient. 
Quines són les seves conseqüències? Cal dir que les conseqüències són tant per la persona que duu a terme aquests comportaments com per la que els rep. Així doncs, la relació se’n ressent perquè aquest comportament afecta la comunicació i la capacitat de resoldre els conflictes. Tanmateix, es pot produir una dependència emocional per part de la persona que ho rep (aquesta se sent inferior i considera que no és prou poderosa per posar límits o defensar els seus interessos). Apareixen així les pors i les inseguretats per no entendre el comportament de la parella. És un comportament altament nociu que pot generar sentiments negatius molt intensos fins al punt de produir alteracions de l’estat anímic. Aquell que ho rep pot experimentar sentiments de tristesa que poden transformar-se en depressió. La persona acostuma a experimentar la situació com una pèrdua d’autocontrol i d’anul·lació de la seva identitat. Estudis avalen que la Llei del gel també produeix efectes psicosomàtics a llarg termini tals com cefalees, problemes digestius i alteracions de la son. Experimentar situacions aversives que ens produeixen un estrès continu afecten el sistema autoimmune augmentant el cortisol, l’hormona de l’estrès. 
L’ús del silenci pot resultar una bona eina com a pausa per tal d’evitar agreujar la situació conflictiva. Malgrat això, quan aquest és un mitjà de control o de càstig es converteix en un abús que debilita, erosiona i destrueix les relacions. Quan apareix un conflicte, l’ús del silenci o de la distància únicament genera més conflictes. 
Tal com deia William Shakespeare, “el pitjor pecat als nostres semblants no és odiar-los, sinó tractar-los amb indiferència; aquesta n’és l’essència de la humanitat”.