Vanessa M. Duria, religiosa i docent al col·legi Sagrada Família, parla sobre els actes d’homenatge i memòria dedicats a la beata Anna Maria Janer organitzats per la congregació. I més coses, és clar

Van celebrar una trobada de famílies janerianes, les denominen. 
Les religioses de la Sagrada Família d’Urgell, ja saben, tenim com a fundadora la beata Anna Maria Janer, i el mes de gener celebrem els actes per recordar-la, perquè ella mor l’11 de gener del 1885. Als centres, a les escoles d’Andorra, li dediquem diferents activitats. Enguany les germanes, amb els equips directius dels tres centres, vam pensar d’aplegar les famílies. Vam tenir al voltant de vuitanta persones inscrites, més els seminaristes de la diòcesi i altres persones.

El passat dia 31, a la Seu d’Urgell. 
Sí, sí, perquè és on tenim les restes de la mare Janer i el Centre interpretatiu janerià. Havíem tingut un museu, però hem fet una sèrie de canvis: s’hi expliquen els seus orígens, el seu estil en el servei als més necessitats... i una mica de reflexió sobre com podem fer el bé i un servei als altres. 

Una figura potser coneguda en un àmbit encara massa restringit? 
Sí. Estem acostumats a grans fundadors de les ordes religioses, oi? A Sant Ignaci de Loyola, Sant Joan Bosco... i són congregacions més grans, mentre que la nostra és petita. La mare Janer tampoc no és una dona de grans escrits, com seria Teresa de Jesús, ni grans dissertacions. Però va fer de la seva vida un servei, i va ser amb gestos, accions, que va deixar empremta. 

També en la congregació. 
És clar. Ella la funda a instàncies del bisbe Caixal, que li encarrega també els hospitals, que al segle XIX no són el que ara entenem per hospital, és clar. Allà hi van a parar els qui no tenien recursos. S’assistia els malalts, però també els nens sense educació, els orfes, les persones que estaven soles... Després el bisbe també li demana que es faci càrrec de l’educació de les nenes, una tasca que no estava assolida. 

La realitat del moment. 
Això mateix. Després la congregació ens hem expandit: hem anat a Madrid, Andalusia, Roma, Guinea Equatorial, Amèrica Llatina... Obrim fronteres. La mare Janer va ser una dona sense fronteres, ni socials ni territorials. Això ens marca, tant a les germanes com als laics que treballen amb nosaltres, també intentem ser allà on hi ha necessitats.

Sobretot educatives?
Sí, però no sols. Ara acabem d’obrir un centre a Veneçuela, i ja no es tracta només d’educació, sinó d’atendre altres necessitats, com a Bogotà: estem en barris de frontera, amb gent amb drogodependència, per exemple. 

Salvant distàncies, és com si tinguéssim aquí una Teresa de Jesús. Disculpi la paraula, però la tenim prou explotada?
Explotar no l’explotem, això és veritat. A les religioses se’ns ha anat incorporant la seva figura i la donem a conèixer més en petit comitè, però és cert que aquesta divulgació fora ens costa una mica més. Cert que no ho hem explotat. Un dels pares d’un petit de l’escola reconeixia que no en tenia gaire informació i li va agradar. Aquestes trobades poden donar peu a explotar-la una mica més, sí. 

No és una mica un patrimoni de la Seu, fins i tot dels no-creients?
Sí, sí, això és cert. Donar-la a conèixer des de tots els vessants, també aquest, és important. Per al bisbe Josep-Lluís Serrano, com abans molt per a mossèn Vives, la consideren un referent del Bisbat. I nosaltres, com a congregació, portem el nom d’Urgell arreu del món. Però és cert que aquest punt de diguem-ne màrqueting no el tenim.  Hi ha gent que ens ho diu, és cert, però nosaltres no ens hi dediquem. Però és un tresor, sí, de la Seu. Ens coneixen, les monges de la Punxa, però la figura potser no està potenciada ni explotada. 

Amb tot un procés de beatificació pel mig. 
Ara treballem perquè la reconeguin com a santa. És una feinada, sí. El moment de la beatificació també va ser un moment de donar a conèixer una persona que és del poble, d’aquí, que es reconeix com a model de vida. Va ser un moment fort, sí. Han passat, quants?, uns quinze anys. Ens anem relaxant, caldria tornar-la a posar a primer pla. 

Havent-hi un centre d’interpretació... que no sé si és prou conegut. 
És relativament nou, del setembre del 2024, i és cert, no sabem donar-nos a conèixer. Ho intentem, però més en el nostre cercle, és clar. I per què no pensem oferir-lo a l’oficina de turisme, com un lloc més que es pot visitar a la Seu?