Era dimecres, abans-d’ahir, i diu que estava a casa tan tranquil·la preparant unes bones llenties per dinar quan va sonar el mòbil. “Vaig demanar que contestessin i era el ministre de Cultura! Com comprendràs em vaig quedar de pedra, perquè no m’havia trucat mai. Doncs era per informar-me que al consell de ministres havien acordat atorgar-nos la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts a Emilio Ruiz, el meu company i guionista, i a mi. Que estic emocionada, vaja, i ho volia compartir amb tu, perquè ha sigut un molt bon final any i començo a pensar que hi ha tingut molt a veure el saló de la Massana”.
Era, en fi, el missatge que m’acabava de deixar la meva amiga Ana Miralles, a qui han de tenir ben present perquè va ser una de les protagonistes de l’últim saló, amb Ava, les aventures d’Ava Gardner al Rio de Janeiro del 1954. Doncs deixin dir-los que jo també estic contentíssim perquè ens uneix una llarga amistat i a més d’Ava l’hem tingut a la Massana amb En busca del Unicornio i amb Djinn. De fet, va ser quan va venir amb Djinn –la llarga i celebrada saga turca, tretze volums, que li va obrir les portes del mercat francès– que la vaig tenir un parell de dies a casa. S’estaven documentant per al següent projecte, Muraqqa,  vaig recordar que a la meva videoteca hi tenia dues velles còpies en VHS de El tigre de Esnapur i de La tumba india, estupendes aventures a l’Índia del segle XVII en què un arquitecte europeu competeix amb el maharajà Chandra per l’amor de la ballarina Seetha. A l’Ana i a l’Emilio les caracteritzacions dels personatges els anaven de perilla, així que a l’hora de marxar vaig insistir que s’enduguessin les pel·lícules. Pensin que fa vint anys no era tan fàcil accedir a un títol dels anys 50. Per què les tenia jo a la meva videoteca? Fàcil: als baixos de casa meva, a la Palma dels anys 50, els pares hi tenien un local llogat al cine Moderno de Santa Catalina. Hi havia una porteta que connectava directament la platea amb l’escala de casa, i com és fàcil entendre, aprofitava per colar-m’hi d’estranquis i empassar-me totes les sessions que podia –i que els pares em deixaven. I El tigre de Esnapur em va quedar gravada a foc. Així que si algun dia cau a les seves mans la primera i única entrega de Muraqqa, recordin que part de l’ambientació va sortir de casa meva a la Massana. 
No és aquesta la meva única col·laboració amb l’Ana i l’Emilio. En la següent ocasió que van venir vam estar discutint sobre el guió de De mano en mano, curiosíssima història d’un bitllet de 20 euros a través dels personatges a la butxaca dels quals acaba. Marguerite Yourcenar té una sensacional novel·leta de temàtica molt similar, El denario del sueño –amb una moneda de 10 lires en lloc d’un bitllet de 20 euros. En vam estar parlant tota una nit, comprenguin l’emoció de participar en la gestació d’un còmic. Inicialment l’havia d’il·lustrar un altre del saló Paco Nájera, però ho va acabar fent l’Ana. El resultat és igualment brillant, i no sé vostès, però jo ja m’he baixat la lleixa amb tots els seus àlbums, començant per El brillo de una mirada i acabant per Eva Medusa. Quin cap de setmana m’espera.