Mathieu Garaud ve del món de la restauració (a França, a establiments amb estrelles Michelin, recorda) i després de passar per l’Administració s’ha llançat a l’apicultura. Amb tanta fortuna i ‘savoir faire’ que ja ha obtingut un premi internacional.

Apicultor?
Però no de família ni d’estudis, diguem que vaig caure a dins fa uns anys, després d’una baixa laboral. Volia fer alguna cosa relacionada amb la natura. Em vaig interessar per les abelles i em vaig comprar dos eixams. Ara estem a quasi 150 que han passat l’hivern.

Déu n’hi do! Però esdevenir apicultor sembla  complicadet.
És un món molt complicat, sí. Vaig fer una formació amb un apicultor. Són moltes tècniques que has de dominar i a nivell sanitari has d’estar molt al dia. Faràs anar el rusc en una direcció o una altra, tot un eixam.

Ah! Pensava que elles treballen i nosaltres els ‘robem’ la mel.
Potser fa setanta anys, ara ha canviat molt. Abans no te n’ocupaves i hi havia molt poca mortalitat. Però quan els europeus van portar abelles a Àsia van portar cap aquí un paràsit, la varroa, que allà crea una simbiosi amb les abelles, però aquí el cicle de reproducció no és el mateix i s’ha convertit en un depredador.

Oh!
És més mortífera que els pesticides.

Sobre això el debat està obert, diria.  
Jo no soc científic. Fa dos anys i poc que m’hi dedico a les abelles professionalment. Però el mal maneig de la varroa porta a molta mortalitat, fins i tot a perdre el cent per cent de les abelles. Ara, no és tot tan evident: calen moltes proves científiques.

En tot cas, les seves aquí estan.  
Hem buscat un nom, Autèntic, que definís el que fem: és la mel tal com és, no l’hi fem res. Ni pasteuritzem ni hi posem sucre per augmentar la producció, que està prohibit però hi ha qui ho fa.

Com les distingim, els consumidors?
Amb l’efecte uau! Un consumidor que tasta mel de veritat fa uau! Els industrials no volen que cristal·litzi, que és el procés normal: quan hi ha més fructosa és líquida, quan hi ha més glucosa es farà dura. Com que canvia l’aspecte, els industrials no volen, i la pasteuritzen a setanta graus: maten tots els microorganismes i enzims que són saludables. És mel però has matat la vida.

I canvia el gust.  
També pots provar-ho amb un mètode no científic: agafa una cullera de mel i si la poses en aigua calenta, costarà que es barregi; la industrial de baixa qualitat es desfà de seguida.

Producte a banda, vostè té una iniciativa: apadrinem un rusc.
Volem apropar la natura a la gent. Estem vivint fora dels ritmes naturals i la gent ara, amb la pandèmia, n’està prenent consciència. Hem volgut proposar que puguis ser durant un any propietari d’abelles però sense haver-te’n d’ocupar. Per a famílies, o empreses...

Ah!
Et crees un logo i l’hi posem. Et fem visites guiades i ensenyem com treballa el rusc. El seu. Després els donem la mel amb el logo a l’etiqueta: pot ser un regal per als clients, per exemple. Apropes la naturalesa i els productes d’Andorra. Un gest per ser més sostenibles.

I què em suposa?
 Diners, vols dir? 400 euros l’any. Però pensa que d’aquí tornem producte per valor de 150 euros, a banda del valor de les visites guiades, que calculem en 120 euros. La resta, la dediquem a publicitat i el 20 per cent, a reinversió.

Ja funciona? Ja tenen padrins?
Hem començat fa un mes i tenim ja 13 projectes més set o vuit en espera. Estem contents perquè no és evident en aquesta època disposar de 400 euros. Però hi ha qui ho fa evitant altres despeses evitables per destinar-ho a la natura.

Algú em deia “Andorra no és país per a artesans”. Com ho veu?
Ens comencen a conèixer: amb tot el tema de la Covid la gent gira l’interès cap als productes locals. Els de casa i també els turistes que hi arriben. A poc a poc.