Diari digital d'Andorra Bondia
Roser Pubill, l'autora del conte, al Parc Olímpic del Segre.
 0
Roser Pubill, l'autora del conte, al Parc Olímpic del Segre.

“La meva neboda, valenta, volia ser mare i va triar la seva opció”


Escrit per: 
Alba Doral

L’Emma és un conte de la Roser Pubill (edita Salòria). També és una història real, la de la petita protagonista i com la mare la va desitjar i portar a aquest món. Per si això no fos prou, és un cant a la ciència i un cant a la tolerància

L’Emma és una nena superfeliç.
Mooolt, sí, sí. Absolutament hiperactiva, xerraire, molt oberta amb tothom. La mare, la Mònica, és més reservada. Però aquesta et passa pel davant i t’atropella com una locomotora (riu). 

Que maca! Expliquem qui és l’Emma. 
És un personatget que ha aparegut a la família després que la meva neboda, valenta, decidís que com que volia tenir fills i en aquell moment no tenia parella, ho faria. Va tirar endavant, va buscar quin tipus d’opció podria tenir i va anar al millor lloc: l’Institut Valencià d’Infertilització. 

Té coratge, la Mònica. 
Sí, oi? Li va costar, perquè els primers intents no van funcionar. Va estar a punt d’abandonar, però finalment... aquí tenim l’Emma, que ens ha canviat la vida a tots. És la protagonista del meu conte, sí, tot i que la protagonista també és la Mònica, amb el seu valor. 

Quan va començar el procés, com ho va rebre la família? 
Cap problema. Sé que a alguna amiga li ha costat d’entendre, però a la família hem estat sempre encantats i al costat. Si algú està tancat en la idea que el model de família és un pare-home i una mare-dona, aleshores el sorprendrà tot. Jo no tinc aquest perfil: per a mi una família són aquells que viuen junts, s’estimen i s’ajuden. Tant fa l’estructura i de quants està composta. 

Ara arribava el moment d’explicar-li a l’Emma d’on ve i se us acut fer un conte.
Jo en principi pensava en una Emma gran, quan tingui deu anys. Ho pensava com un regal sentimental, per compartir en família. Però quan vaig començar a mirar em vaig adonar que no hi ha gaires contes que parlin sobre famílies diferents: tots són un pare, una mare i un nen que riu. 

Doncs vaja.
Aleshores vaig ampliar la idea. No havia de ser només un regal per a l’Emma, sinó un afegit a la bibliografia existent: un conte sobre una família monoparental. Una mare i una filla i punto pelota. 

I per a tothom.
Sí, que estigués a disposició de qualsevol altra família, un pare o mare sols, o dos pares, o dues mares. I va sortir fàcilment. 

...?
Molt fàcil d’escriure perquè només havia d’explicar les coses tal com van anar. Surt tot tal com va passar. Fins i tot a les il·lustracions de la Urgell Mestre hi ha l’edifici de l’IVI, amb el logo real. La finalitat és que l’Emma el rebi en un determinat moment i sàpiga quin és el seu origen i com és d’estimada i volguda. 

És petitona encara, dos anyets i mig, però com ho ha rebut de moment?
Tota orgullosa que està. El primer dia d’escola el va portar per donar-lo a la classe, però conscient que no era un conte qualsevol, sinó la seva història. 

Tota cofoia.
Sempre li ha agradat llegir contes. Ara entra a la llibreria Purgimón, on els hi compra la mare, i quan la reben pel seu nom està encantada. Abans eren unes clientes, ara diuen “Home! Emma”.

Que bo!
S’ha creat aquesta xarxa de reconeixement en positiu que empodera la Mònica... tot i que no li cal, perquè mira com tira endavant sola i contra tothom si cal. 

Doncs mira que és reservada. 
Quan vam presentar el llibre a Arfa responíem les preguntes de l’Isidre Domenjó, però va ser tan prudent i discret que al final el públic no tenia clar per quina tècnica havia nascut l’Emma.  

Em passaria com a l’Isidre. 
Doncs no, després nosaltres dues vam estar d’acord que quan fem la presentació a la Seu, al desembre, no serà així. Serà la Mònica qui expliqui la seva història. Ella en té ganes. Una cosa és ser reservada i una altra, ser valenta i directa. 

Quina rebuda esteu veient?
He de dir que fantàstica. Hi posaré un exemple: a l’escola vam portar el conte i resulta que una mestra ja l’havia comprat, sense saber que l’Emma era alumna seva ni res. El llibre és un cant a la ciència i un altre a la tolerància. 

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic