Diari digital d'Andorra Bondia
Daniel Areny, en una imatge cedida per la família.
Daniel Areny, en una imatge cedida per la família.

La música enganxada als dits


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: BonDia

Aquesta és la història d’un nen de pagès, un nen nascut en una Andorra encara molt rural i pobra que un dia va ensopegar amb un acordió, un instrument ple de promeses que li va assenyalar un futur diferent: la música ja no se li desenganxaria mai més dels dits.
    
Daniel Areny va néixer a Certés, el 1939. Fill d’una casa dedicada a la ramaderia, dèiem, on el pare va morir massa aviat, quan ell a penes havia fet els sis mesos de vida. A la família (era el petit dels germans, de la Leonila i en Rossend) no hi havia més tradició musical que la que es pogués escoltar en les festes i les fires d’aquell país de subsistència. Per això l’aparició d’un acordió a casa (el va portar en Rossend) va ser tota una sorpresa. Va despertar afició en el petit de la casa i acabaria anant a aprendre música a la Seu, de la mà de l’Isidre Marbà, tota una institució a l’època per aquestes contrades, un home vinculat al conservatori del Liceu.
    
La devoció que el jove Daniel sentia per la música la il·lustra l’episodi de la compra del piano: la propietària de l’hotel Pol tenia un instrument que ell anhelava, així que mentre que la resta del jovent anava de festa o s’entretenia com podia, ell passava les estones lliures ajudant el barber de cal Vermell per guanyar-se uns calerons. En realitat, més que uns calerons, perquè el piano li va costat 14.000 pessetes del moment.
    
A partir d’aquí a penes hi va haver una altra cosa per a en Daniel que no fos música i la seva mà, la seva dedicació i el seu alè es deixa sentir darrere del creixement cultural al país: va començar cantant caramelles i va acabar fundant la coral Rocafort, inspirada pels cors de Clavé; es va interessar pel folklore i es va trobar aixecant l’Esbart Laurèdia; es va endinsar en la docència i va acabar implicat en la creació i posada en marxa de l’actual Institut de Música.
    
La música, el ball, la cultura, han estat tan preeminents en la seva vida que fins i tot així va conèixer la dona, l’Esperança, aquella jove que havia pujat a Andorra per treballar a la desapareguda impremta Casal i Vall, que havia estat dansaire al cercle català a Madrid i que es convertiria en còmplice de per vida.
    
A Daniel Areny, que ara anuncia que es retira de la direcció de la coral Rocafort, el defineixen com un influencer de l’època, un puntal, una persona íntegra i dinàmica. No escatimen adjectius. Però l’activitat on haurà deixat l’empremta més indeleble serà l’ensenyament. Com a mínim, tres generacions dels músics que avui pul·lulen pel país o es projecten frontera enfora han passat per les seves mans. Capítol a banda, és clar, la llavor que va sembrar en la seva pròpia família. El tenen molt present els exalumnes com un mestre exigent però pacient (fins i tot amb els deixebles amb més tendència a la dispersió), unes classes que desbordaven la seva passió per la música i la vocació per transmetre-la: primer en les classes que impartia a Sant Julià; després, com a cap d’estudis i professor de llenguatge musical (solfeig a l’època) i piano al centre públic creat a Andorra la Vella.
    
És un home molt rigorós, estricte en la feina, autoexigent, “amb ell s’ha de ser precís, s’ha d’anar just, eh”, segons els col·laboradors estrets, per a qui ha estat un molt bon company de viatge. També un personatge indispensable en qualsevol concert al país, que no s’està de posar la cirereta de crítica positiva que impregna la personalitat del docent.
    
Areny acaba d’anunciar que es retira de la direcció de la coral Rocafort. Ha estat difícil, li ha costar fer el pas al costat, expliquen els seus, però aquest any tan estrany li ha donat el temps per reflexionar i els arguments, entre altres, el  d’obrir pas a noves idees i formes de fer. Però és home, el descriuen, de decisions molt pensades i un cop preses, mantingudes fermament. Què farà? És una incògnita, però difícilment, aventuren, es pot imaginar gaire allunyat de la música i les seves circumstàncies.    
    
En tot cas: algú s’imagina els viatges de la coral sense les paraules d’en Daniel amb el micròfon de l’autobús a la mà donant-los ànims i guiant-los?

 

Compartir via

Comentaris

És un home irrepetible, llàstima que no ni hagin més com ell. Porta la música i la cultura a la sang. Molta sort, Daniel.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte