Juan Navas és membre del Consell Assessor del Joc Segur del Govern d’Espanya i profesor de la Universitat Complutense de Madrid, i dijous passat va visitar el país amb motiu del 4t Cicle de Prevenció de Projecte Vida i va fer diverses xerrades sobre la prevenció de la ludopatia, especialment dels més joves, que hi entren pels videojocs


Cap a qui va destinat el seu estudi? 
Parlem amb les famílies, amb els nois de l’institut i amb els professionals del sector transmetent el mateix missatge, però que s’entén des de perspectives diferents. Intentem explicar els riscos d’apostar i com es dissenyen els jocs d’atzar, com es promocionen, per fer creure que és més senzill guanyar del que és realment.

És una enganyifa!
Avui en dia hi ha una oferta d’aquest tipus de jocs molt variada, però ens preocupen especialment els jocs on line. Expliquem com identificar que una vegada que has començat a apostar puguis estar desenvolupant un problema.

Com es detecta el problema?
Utilitzem quatre indicadors. El primer és que t’adonis que en lloc d’apostar per guanyar diners ho facis per recuperar les pèrdues; un altre és que cada vegada facis apostes de més risc, més elevades, perquè necessites un estímul cada vegada més gran; el tercer és que comencis jugant amb amics i al cap del temps ho acabis fent sol.

És com una droga.
Exacte, molts addictes comencen consumint en companyia i ho acaben fent a soles. L’últim indicador seria que tu mateix vegis que tens la necessitat d’apostar. Que entenguis que el neguit que tens l’has de pal·liar a través del joc. O que si tens algun problema personal el solucionis o t’evadeixis apostant. 

Reconèixer-ho costa, a vegades.
És per això que aquests indicadors també els ha de conèixer la família, per si els pot estar identificant en els seus fills. També els professionals o personal que pugui treballar amb ells.

Però un adolescent no pot entrar al Casino!
No, és clar. Per això el que fan molts és suplantar la identitat d’algú, normalment un familiar, i registrar-se a jocs en línia. També hi ha alguns videojocs que tenen elements similars a una aposta. Sol ser en forma de “caixa botí”, que són articles que pots comprar dins el joc que et donen algun element per millorar la jugabilitat.

N’hi ha uns quants de videojocs que ho ofereixen...
És el mateix mecanisme d’aleatorietat que té una màquina escurabutxaques, amb la peculiaritat, que es dissenyen d’una manera que sigui molt cridanera per als adolescents. També pot passar el que denominem com a “efecte passarel·la”, que és que una vegada aquests joves compleixen 18 anys ja tenen l’experiència de què és el joc d’atzar, i els és més fàcil enganxar-s’hi. 

De cap al Casino.
S’ha de dir que no tots, és clar. No tothom acaba desenvolupant una addició. Però el percentatge que sí la desenvolupen em sembla un punt especialment problemàtic, perquè són menors que estan tenint un contacte amb un producte que en principi és cultural i no hauria de tenir aquest risc, però té un efecte col·lateral molt perillós.

Una amenaça silenciosa.
També expliquem alguns dels elements que tenen els jocs d’atzar perquè siguin més addictius, com per exemple l’acceleració de les apostes. Com més ràpid o immediat sigui conèixer el resultat, més potencial addictiu té.

Se les saben totes...
A Espanya, el negoci de les apostes el sustenta el 10% dels usuaris, que aporten un 80% dels guanys totals. És una indústria que funciona perquè hi ha molta gent que aposta molt, i dins d’aquest percentatge sospitem que hi ha moltes persones amb greus problemes de ludopatia. També pot ser que hi hagi gent amb molts diners que no li importi gastar-los. 

També és veritat.
Però no és tan freqüent que això passi, molt probablement són persones amb el trastorn del joc d’atzar, o ludopatia, que són aquells que han perdut totalment el control sobre les apostes que fan.
 
Quin és el perill més gran de la ludopatia?
El trastorn psicopàtic que poden produir els jocs d’atzar té una de les taxes tant d’intent de suïcidi com de suïcidi més elevades dins els trastorns registrats. I la nostra feina és, d’alguna manera, protegir els usuaris més vulnerables. Una de les maneres és regulant la publicitat, però també utilitzant el coneixement científic. És una doble via: ensenyar els riscs del joc i vigilar la publicitat.