Diari digital d'Andorra Bondia
Autorretrat de Jaume Riba mentre fotografiava cussols.
Autorretrat de Jaume Riba mentre fotografiava cussols.

“La pedra seca és l’esforç per sobreviure”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: J.R.S.

Jaume Riba ha passat els últims mesos retratant l’humil patrimoni arquitectònic que generacions de pagesos i ramaders han deixat rere seu. El resultat, el llibre ‘Primera pedra, la pedra seca a Andorra’, cuidadíssima edició de Cal Pal. Amb textos de l’arquitecte i professor d’Estètica de l’Art Pedro Azara

Parlem de l’origen del projecte?
És un encàrrec de la Maria Reig, que va confiar en mi per fer aquest treball sobre la pedra seca. Volia posar a la vista tot aquest món però de manera estètica.

Per alguna cosa serà, que hagi confiat en vostè.
M’ho permets que ho digui? Tot això al voltant de la pedra seca és una excel·lent iniciativa de la Maria [Reig] i no ho dic per fer la pilota, que no em cal.

Recollit queda. Ara expliqui’ns com es va enfrontar a la feina.
Diré que d’entrada ja vaig quedar sorprès: malgrat haver vist tota la vida aquestes construccions, fins que no es van convertir en objecte del meu treball em passaven una mica desapercebudes. Ara veig pedra seca pertot arreu... fins i tot hi somiava.

No digui!
Sí, sí, i cada cop tenia més ganes de convertir-les en quadres molt estètics. Em vaig adonar que n’hi ha una quantitat impressionant pertot Andorra, que és el resultat de l’esforç per sobreviure de les persones que vivien al país, de l’agricultura i de la ramaderia.

Quant d’enginy! I nosaltres que ens creiem tan llestos.
Feien murs de tanca per guardar el ramat i munyir les ovelles i fer-hi formatges, o a les feixes, o construint els seus petits refugis, per posar-se a recer de tempestes com les que hem tingut aquests dies, i tot amb allò que tenien a mà: pedra i unes fustes. Impressionant. He anat descobrint -ahhhh- coses en què no m’hi havia fixat tant i que són part del paisatge d’Andorra. El país està ple de pedra seca.

Algú que corre per la muntanya des de criatura no ho recorda, de casa?
No n’era conscient. Les coses estaven allà. Evidentment tot ha canviat molt d’ençà que jo vaig néixer. També s’han destruït molts murs de pedra seca per ser substituïts per construccions modernes. Però en aquells moments feia part del paisatge i no li havia donat més importància. Ara se li n’està donant: la tècnica és patrimoni reconegut per la Unesco.

El que li ha passat a vostè és metàfora de la relació del país amb la pedra seca: d’ignorar-la a redescobrir-la.
Vius a la casa on has nascut i amb la retina assimiles tots els espais, que són el més normal del món. No hi penses.

Com es va posar a la feina?
Evidentment vaig fer treball de recerca. Sobretot he interpel·lat gent gran que havia conegut quan vaig fer Temps d’hereus, gent de qui em vaig fer amic. M’han indicat on trobar una borda, un mur, i sovint m’han acompanyat fins allà.

Indrets ‘secrets’.
Era l’aixopluc de tota aquesta gent que treballava al camp. Els he anat descobrint, són llocs màgics.

Per exemple.
A Montmantell o els orris de Mateu a Perafita, que és una preciositat; o al Madriu o el del Cubil, que és famós, o sota el Pic Maià, on hi ha un corral molt gran amb el refugi de pedra que és com un iglú. O recs.

Li han tocat el cor.
Buf! N’hi ha tants... Els cussols, per exemple. Els feien els pastors per orientar-se. Ho vam explicar al llibre sobre el Pic d’Arcalís amb el Bonaventura Adellach. Servien de suport per fer fogueres amb les quals es comunicaven i indicaven vies i trobades: una festa major o una fira... Era el mitjà que tenien per organitzar-se.

Insisteixo: quant d’enginy.
Supervivència: t’espaviles o la palmes.

És fotogènica?
Sí. Veritablement estètica. Ara, s’hi ha d’anar molts cops per tenir la llum que volia. Com la cabana de Rialb: li creix una herba al llosat que a la tardor es posa  groga. Increïble.  

Estava explorant l’abstracció: no sé si aquí s’ho ha pogut permetre.
Sí, sí. En aquests murs colonitzats pels líquens. Ja dic: un quadre.

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte