‘Embarbussaments embarbussats’. Antoni Rodríguez és l’autor d’aquest curiosíssim llibre que, proposa, pot ser útil per a estudiants de català, amants de les paraules oblidades o fins i tot per als logopedes. El va presentar a la biblioteca Sant Agustí de la Seu i ho farà a Sant Julià i la Massana. De moment

Embarbussaments embarbussats, el desembarbussador que els desembarbussi... ?
Exactament, exactament. Aquesta idea va sortir d’una iniciativa curiosa amb un altre company voluntari a la Creu Roja, Lluís Tarruell: tots dos érem donants de sang. Jo feia algunes poesies i ell, mots encreuats. Vam engegar uns tallers de paraules amb el suport de la Creu Roja. Era abans de la pandèmia. 

I tot en orris.
Havíem fet als centres de la Creu Roja de Santa Coloma i Escaldes. Ell, que és metge jubilat, ja feia un taller d’autoajuda. Aquí ens centràvem en la poesia, en els contes terapèutics, en el comentari de notícies...

Diversificat. 
Després de la pandèmia ja vam començar a fer tallers amb la Fundació Crèdit Andorrà, amb el Comú d’Encamp, amb la Fundació Meritxell. De mica en mica vam anar augmentant la periodicitat. Sembla que a la gent li agrada. I d’aquí la idea del llibre. 

Que recull...
Els poemes que he anat fent. Molt curtets, amb paraules amagades (os, ós, gos) i embarbussaments fets a partir de frases fetes. Hi ha quasi dues-centes poesies. 

L’objectiu dels tallers i el llibre?
 Coses diverses, però sobretot l’objectiu és  passar-s’ho bé. A la Fundació Crèdit Andorrà molts dels assistents venen de cursos de català, i això és un complement per a ells. Fins i tot és útil per als catalanoparlants, que normalment fem servir un nombre molt reduït de paraules: jo recupero paraules i expressions que es perden. També és un bon exercici per a la memòria, repetir un embarbussament. 

Segur.
I a la Fundació Meritxell, on hi ha gent amb diferents característiques, ells aprenen vocabulari, com aprenen a parlar en públic, mantenint l’ordre i no tots a l’hora. Es crea debat entre ells: aquesta paraula la deia la padrina, s’expliquen. 

Veiem.
Últimament, Política Lingüística em van dir que també és un llibre bo per als diferents nivells de català. I he de dir que part dels beneficis són per a la Creu Roja. 

‘Embarbussament’ és una de les paraules que es van oblidant. 
Exacte. Acostumem a preferir travallengües. Fins i tot hi ha catalanoparlants que no saben què és un embarbussament. 

Cada dia utilitzem un grapadet més petit de paraules i au!
És una llàstima, sí. I com que en Lluís i jo donem molta importància a la paraula, als nostres tallers també proposem aquesta estona per evadir-se dels ordinadors, de la televisió... de tant WhatsApp i tanta pantalla. Et desconnecta de la tecnologia i et connecta amb el parlar. I parlar en català, que diria que s’està perdent molt, també aquí. Llàstima, perquè el català és ric, bonic, divertit d’escoltar. 

Prou. 
I mira que abans, quan algú anava begut i se li embarbussava la llengua, li deies “que m’estàs parlant en llatí?” o “que m’estàs parlant en castellà?” Hem de recuperar expressions, frases fetes. 

Hem patit una campanya electoral: com els ha vist d’embarbussats?
Bé, aquests el que passa és que parlen i parlen i parlen però no diuen res. Aquí i arreu. La política és l’art d’embarbussar-se. 

L’oratòria sovint és nul·la. 
S’ha de reconèixer que parlar en públic no és fàcil, no és fàcil. Costa molt. 

D’escriptura tampoc no anem sobrats... sobretot els periodistes.  
Encara sort dels correctors, oi?, que tots els fem servir. I fixeu-vos, per cert, que jo al llibre he deixat alguns errors ortogràfics, a veure qui els descobreix. 

Vostè, finalment... 
Soc un aficionat a les paraules.