La narrativa juvenil no exclou cap lector per edat, precisa Àlex Puig. Amb el segon llibre de la trilogia ‘Guardianes del Okan’ confia seguir posant-se el públic a la butxaca. Captivar els lectors amb la trama, és clar, que és l’ham per aprofitar i dur-los a pensar sobre temes com la camaraderia i el respecte

Què ens explica el futur Tolkien del Principat d’Andorra?
[Riu] Salvant les distàncies, molt, tinc molt per explicar. Segon llibre de la sèrie Guardianes del Okan, que en aquest cas es diu El corazón del Okan. La protagonista, la Leana, una aprenenta de guardiana, segueix l’aventura, però arrenca sola perquè en el primer llibre va perdre tot l’equip. 

Quina és la missió?
Superar proves i obstacles per arribar al final, posar la llavor al gran bedoll i que el cicle natural es restableixi.

Que no arribarà en el segon llibre perquè és una trilogia...
Correcte. Com plantejava Aristòtil, tres parts per a una narració: plantejament, nus i desenllaç. Així que aquest acabarà en punta, també, amb tots els seus dilemes i problemes per superar. 

Què suposa escriure una trilogia?
La vaig planejar i escriure sencera, però era tan llarga que pensava que al lector li anirien bé descansos, sense atracons. Sobretot perquè és per a un públic juvenil. 

Tots vam llegir Tolkien –i els més joves Harry Potter– d’una tirada. Sense dormir si calia. 
Sí, però hi ha una sèrie de temes de fons que m’agradaria que s’assimilessin bé: la tolerància entre espècies, l’esforç, la confiança en un mateix, el respecte per la natura... En realitat són els temes de la novel·la. 

Són la ‘generació ja’. 
Doncs endavant: atracón. Però haurien d’esperar: hi ha un fabulós ventall d’escriptors de gènere fantàstic perquè vagin fent. 

Narració i valors: primer l’ou o la gallina?
Primer, una idea: per què no una aventura protagonitzada per un animal tan vulnerable com el ratolí, a sota de tot de la cadena alimentària? I sense eines de defensa, a banda de ser llest i ràpid. Després va sortir l’Okan, com un biocombustible que a banda és màgic. 

I els valors. 
Vaig pensar: per a qui és? De vuit a setze anys? Què els vull explicar? Volia parlar de valors que s’estan perdent i són vitals, com la camaraderia, el respecte, la col·laboració i la tolerància: religiosa, racial, social, d’orientació sexual...

Amb una trama atractiva.
Les rates no són dolentes pel fet de ser rates, ni els eriçons ni els ratpenats per la seva condició, igual que tots els ratolins no són bons sempre perquè siguin ratolins. Vaig fer un puzle on ningú és tan bo ni tan dolent i no pots discriminar.

Vulnerables, nosaltres. 
Sí, ja ho veus: un virus, un volcà, qualsevol altre element de la natura... i correm com pollastres sense cap. 

Que és quan necessitem teories, conspiranòiques si és possible, que no són més que fantasia per explicar allò que no entenem ni acceptem. 
Sí, sí, des del principi, des dels avantpassats que pintaven a les coves. Explicar històries es troba en la nostra predisposició genètica. Fins i tot quan expliques una vivència ja no s’ajusta del tot a la realitat, ja ha passat per la teva fantasia, l’amaneixes... La realitat que vius s’altera quan l’expliques.

Quan surt? Que ens despistem...
Hem iniciat un Verkami, així qui no té el primer llibre el pot aconseguir ara. Acaba a mitjans de novembre, després a impremta i per Nadal el tindrem físicament. I la tercera part, d’aquí un any. 

El gènere fantàstic està ben viu?
Va tenir una davallada als 2000, com un retorn al realisme. Ara es recupera molt tot el tema superheroi, amb Joc de trons, Disney, Marvel... hi ha una empenta creativa. El jovent ja és friki. 

Tenim planter per aquí? 
La filla d’un amic va escriure amb 15 anys un original de gènere fantàstic amb 500 pàgines. Així que mira si n’hi ha...