“La recompensa és el ‘mmmm’ quan mengen”

Exemple paradigmàtic d’algú que passava per aquí i, ves per on, s’hi va quedar. De moment, ‘sine die’, perquè ha obert una particular teteria a la Massana on es dedica a endolcir-nos el paladar amb pastissos de tota mena i molta, molta, xocolata, com correspon a la bona belga que és Chaïmae Verniers

Com hi va venir a parar aquí, vostè?
Doncs ara fa vuit mesos. Vaig venir durant el confinament: trobava molt a faltar la família, que estan aquí des de fa uns anys. Tenia ganes d’estar amb la mare.

Aquells temps estranys.
Va ser durant el confinament que vaig descobrir el país. El fet de poder sortir en horaris tan limitats ens obligava a mirar-ho tot amb uns altres ulls: no ens distreien les coses com el treball, les presses, que habitualment ens treuen el temps de viure, de respirar...

Vist així...
El confinament em va permetre justament obrir els ulls. Mireu, la primera sortida que vaig poder fer va ser als llacs de Tristaina. Així que vaig prendre la decisió de quedar-m’hi.

Vivia a Brussel·les.
Soc estudiant: Economia. Aquí és tot tan diferent! Aquest paisatge, les muntanyes, el sol, tanta verdor. Un canvi radical del gris i fred de Brussel·les. La vida! Un contrast absolut que omple el cor de joia. També les relacions humanes.

I s’ha posat en marxa un negoci.
No fa ni dos mesos. És floristeria, pastisseria i teteria: tot fet a mà, tot casolà, i tot el que porta xocolata, per descomptat amb xocolata belga.

Els pastissos els fa vostè.
Sí. Soc la gran de quatre germans i per tant sempre m’he dedicat a fer dolços, des que tinc catorze anys. Després, s’ha convertit en una passió i sempre havia tingut ganes d’obrir el meu establiment. M’encanta compartir aquesta alegria amb la gent. També el te, que dona un benestar al cos, que relaxa i aporta tan bones propietats.

Te, cafè i pastissos. Fins aquí és lògic. Però i les flors?
També donen alegria, benestar, felicitat, oi?  No tinc la impressió de sortir del tema per tenir-hi flors.

Ja ho veig. Les flors donen una alegria immediata.
Sí. Sigui una dona o un home, el fet de portar les flors a casa dona color, bones olors... vida.

Pot semblar una despesa supèrflua.
Jo faig al revés de les botigues normals: et pregunto quin és el teu pressupost i després faig el ram. Algun cop m’ha entrat un infant amb unes poques monedes i s’ha endut un grapat de flors ben maques. Tothom s’ho pot permetre.

Tornem als pastissos: una especialitat?
En obrir, tenia dues receptes: el pastís de formatge i els brownies, però jo soc una curiosa de la vida i em vaig marcar l’objectiu que cada setmana en tindria una novetat. Així he anat incorporant nous dolços: pastís de llimona, crepes, gofres... I per a la setmana vinent, bé, això serà una sorpresa.

Ens deixa amb la mel als llavis.
Sovint són els mateixos clients que  em fan propostes. Per exemple, alguns m’han reptat a fer productes vegans, que jo no en sabia.

I xocolata belga! La vuitena meravella.
Sí, la gent l’adora.

Cuinar és difícil, però fer pastisseria encara ho és més.
Demana molta tècnica, és cert. La temperatura, el savoir faire, però cada cop se n’aprèn més per saber-ne més. Jo vaig començar de manera autodidacta i així segueixo, per experimentació. Amb alguna formació en línia és cert, i consells d’experts. M’inspiro de tot el que hi ha al meu voltant.

Andorra li inspira res?
No sé si Andorra, però sí els habitants: la gent que passa per l’establiment em demana i suggereix coses i jo em dedico a buscar, a experimentar, per proporcionar-los el que volen.

Fer-nos feliços la fa feliç.
La gran recompensa és sentir com a les taules fan mmmm quan mengen.