Anna Sierra, que és mestra i escriptora, presenta avui mateix a La Trenca la seva primera novel·la infantojuvenil ‘Coses que passen quan vols salvar el planeta’. Viu a Cambrils, però els problemes d’un jove de 10 anys són els mateixos arreu.

Professora i escriptora!
És el meu primer llibre, soc una escriptora novell. Soc mestra de primària, i la idea va néixer ara farà uns tres anys, quan estava amb alumnes de cinquè, que tenen 10 i 11 anys.

I per què se li va acudir?
Vaig veure que els llibres que els fèiem llegir des de l’escola quedaven una mica desfasats, tant per a ells com a alumnes com per a mi com a mestra. Algunes temàtiques que m’interessava parlar-ne no hi sortien, així que vaig començar a inventar una petita història.

Entenc.
Sempre m’ha agradat escriure i crear i preparar material per a l’alumnat, i en lloc de fer un conte de sis pàgines me’n va sortir un de seixanta! Llavors, vaig pensar que podia arribar a més canalla a part dels meus alumnes.

És clar!
La primera versió del llibre passava a Cambrils, que és on visc, però el vaig presentar als Premis Bagaleu i el vaig reescriure ambientat a Andorra. A més, és un país que m’atrau molt, entre altres coses per l’amor que teniu per la llengua, que a Catalunya a vegades no tenim tant èxit...

Podria fer un petit resum de la novel·la?
La protagonista és una nena d’11 anys que està a últim curs de primera ensenyança, i a banda de tractar temes que tenen a veure amb el planeta terra en si, com ja anuncia el títol, també es preocupa d’altres qüestions com el descobriment de la identitat de gènere o el pas cap a l’institut.

Una visió global d’un jove de primària.
També es plantegen temàtiques més generals com pot ser l’amistat, la reconciliació. És una novel·la de 21 capítols; són curts, ja que s’ha intentat que fos una lectura fàcil de cara als nens i nenes d’aquestes edats, però, alhora, s’ha buscat la correcció literària i la qualitat de l’escriptura.

En quin sentit?
S’ha tingut en compte tots aquells alumnes que els costa una mica més llegir, ja que alguns potser tenen dislèxia, altres no són catalanoparlants. Per això hi ha un vocabulari més familiar, diguéssim.

I quan va haver d’adaptar la història a territori andorrà li va costar gaire?
No, perquè el que li passa a la protagonista és sobretot a dins de casa i a l’escola, i les inquietuds d’una nena d’11 anys poden ser les mateixes les d’una noia de Cambrils que d’Andorra.

Totalment.
De fet, ella és jugadora de bàsquet, i la meva filla també ho és. Em va ajudar a inspirar-me, i quan ella jugava vam pujar moltes vegades al Principat, que, per cert, teniu grans equips de bàsquet femení!

I tant!
També vaig voler que la protagonista fos una nena perquè he tingut en compte el tema de la coeducació, que té a veure amb el fet de potenciar les nenes protagonistes. Tot i així, les aventures que viu l’Àlex estan pensades perquè s’hi identifiqui tant un lector femení com masculí.

Ben pensat.
Com et deia, la identitat de gènere es treballa d’una manera directa des d’una premissa respectuosa envers qualsevol tipus d’identitat. De fet, el nom d’Àlex es va escollir perquè servís per a qualsevol gènere.

Firma el llibre amb el pseudònim de Marcianna, com és això?
Doncs mira, és curiós, perquè és un acrònim amb el nom de les meves filles, que es diuen Mar i Cinta, i el meu: MarCiAnna. A més, a la novel·la també hi surt una nena marciana!

Que bo! I té ganes d’escriure el segon?
De moment l’han llegit més adults que infants, ja siguin amics o familiars, i m’han dit que ja puc començar a fer la segona part! Així que sí que en tinc ganes. Espero posar-m’hi de nou a les vacances d’estiu!

Seria segona part o una altra història?
No segueixo un guió, vaig començar amb una idea i vaig acabar amb una altra, així que quan torni a escriure una altra vegada ja veurem que surt!