Joan Rovira dirigeix Loopa: es tracta d’atansar la robòtica en particular i la tecnologia en general als joves. Prepara els dos equips andorrans que competeixen a la final mundial de robòtica a Dallas
Comencem explicant què és Loopa?
Una aula de tecnologia ubicada a Andorra. Pràcticament portem ja deu anys d’història dedicant-nos a fer activitats relacionades amb la robòtica i la tecnologia educativa. El nostre perfil d’usuari són nens de cinc o sis anys fins a disset o divuit, a segon de Batxillerat, just abans que molts marxin a estudiar fora. I entre les activitats, doncs aquestes competicions, que veiem que els agraden i motiven molt.
Deu anys, quasi van ser visionaris.
No diria tant, vaja. Començava a haver-hi alguna competició a l’Estat espanyol, sobretot a Catalunya, que sí que és el bressol de la robòtica educativa pel que fa a Espanya. Jo treballava a Barcelona, i a les capitals sí que hi havia on fer aquestes activitats, però a Andorra, ni al Pirineu, no hi havia res.
Ho veu, una mica pioners, sí.
Per aquí les extraescolars, que això som, estan molt bolcades a l’esport, però no hi havia aquesta part lúdica relacionada amb la tecnologia. Vaig arrencar i a poc a poc vam anar creixent.
La rebuda? No deien robo...què?
Vaja, al principi va costar, sí. Primer, per la difusió, soc enginyer i jo tenia la meva feina, els meus projectes, i m’hi dedicava quan podia. A banda, a Andorra a la gent li costa canviar les rutines. Així que ens va costar. Entre setmana els pares ho tenen tot molt organitzat, entre l’esquí, el futbol, l’anglès i la música, i és difícil trobar forat entre activitats ja molt assentades. Calia un nen molt motivat. Però finalment, vam anar creixent pel boca-orella.
Què aporta la robòtica educativa?
Lògicament, té el vessant tecnològic i t’hi acosta més, la utilitzem molt, però una cosa és entendre-la i l’altra, comprendre-la. Ajuda a comprendre com funciona, quins sistemes utilitzes, perquè treballes amb software, programació, components electrònics...
Això és la part pràctica.
Sí, i això estaria alineat amb perfils d’alumnes ja orientats naturalment cap aquests vessants. Però a banda, la robòtica et permet desenvolupar altres capacitats útils a la vida, el raonament crític, per exemple. Per resoldre un problema, pots atacar-lo des de moltes vies, una solució pot tenir diferents vies per arribar--hi. La robòtica et dona aquesta visió, pensament crític, que fa que contínuament estiguis revisant-ho tot, analitzant-ho. Pensant estratègies.
Com la filosofia, diríem.
També ensenya la tolerància al fracàs. Com l’esport. O com la ciència. El fracàs són passos necessaris, mai arribes a una solució bona si abans no has passat per molts fracassos. Com més cops hàgim de desmuntar el robot, millor, perquè el resultat serà més bo.
Com a la vida.
Exactament. També ensenya a treballar en equip, a potenciar les capacitats de cadascun. Qui és bo dibuixant, qui ho és programant o muntant... i qui potser és bo entretenint l’equip, potser en la resta és un desastre, però motiva l’equip. Tothom hi aporta. Ho veus en les competicions. Un equip amb un sol geni i sense la resta, no acaba sortint.
Dos equips de Loopa a Dallas.
Sí, sí. Andorra des de fa cinc anys hi participem com a país, tenim una plaça de cada categoria: de cinquè de primària a segon d’ESO i una altra de tercer d’ESO fins a segon de Batxillerat. Queda subjecta al nivell de l’equip, això sí, perquè representa el país. Com passa amb el de la Seu d’Urgell.
Que també preparen vostès.
Sí, sí. Doncs dels andorrans, l’equip dels més grans ja hi són, a Dallas. Amb els petits marxarem en breu, que jo els acompanyo. Uns dies molt intensos, per fer el millor paper.
Superaventura?
Una passada. La VEX Robotics Competition és la més gran al món, els americans en saben, d’espectacle i esdeveniments. Poden aprendre moltíssim.
Opcions?
El millor de la competició és que el torneig funciona per aliances amb altres equips, busquen estratègies entre dos equips. N’hi ha de boníssims. Guanyar és difícil, però aliar-se amb un de molt bo sempre millora la puntuació.