Quan parlem de sexualitat, encara tendim a imaginar-la vinculada a una determinada etapa de la vida: joventut, desig intens, espontaneïtat, passió. Com si la sexualitat tingués una edat concreta i arribés un moment en què haguéssim de començar a acomiadar-nos-en.

Però la sexualitat no desapareix amb els anys. Evoluciona, es transforma i s’adapta a la persona que som en cada moment de la nostra vida.

No vivim la sexualitat als vint anys de la mateixa manera que als quaranta, als seixanta o als vuitanta. I això no significa necessàriament viure-la pitjor. El pas dels anys pot comportar més autoconeixement, més capacitat per comunicar què ens agrada i què no i, sobretot, menys necessitat de demostrar. Així doncs, no hauríem d’esperar que el desig es mantingués estable durant tota la vida. L’estrès, la criança, la feina, el cansament, els canvis hormonals, una ruptura, una nova relació o simplement el moment vital poden modificar profundament la nostra sexualitat.

Per això, potser hauríem de deixar de preguntar-nos “per què ja no soc com abans?” i començar a preguntar-nos “com és la meva sexualitat ara?”. Deixar de focalitzar-nos en la pèrdua per donar lloc a l’exploració.

També és interessant observar com evoluciona la sexualitat segons el gènere. La biologia hi té un paper, però també l’educació, la cultura, l’autoestima, les experiències i la història personal. Evidentment, parlem de tendències i no de realitats universals.

En el cas dels homes, el desig tendeix a ser més intens durant la joventut i pot disminuir progressivament amb l’edat, coincidint, entre altres factors, amb canvis hormonals. També canvia la resposta sexual: l’erecció pot necessitar més estimulació, trigar més a aparèixer i el període refractari acostuma a allargar-se. Curiosament, això pot afavorir una sexualitat menys centrada en la immediatesa i la penetració i donar més espai a les carícies i a una trobada sexual més pausada. Però aquí apareix un obstacle important: durant molts anys hem associat masculinitat amb desig, erecció i rendiment. Quan el cos comença a respondre d’una altra manera, alguns homes ho interpreten com una pèrdua de virilitat. I quan la sexualitat es converteix en un examen, és molt més difícil abandonar-se al plaer.

En les dones, l’evolució pot ser diferent. Durant la joventut poden existir més inseguretats corporals, menys coneixement del propi plaer i una educació sexual molt orientada a agradar. Amb els anys, moltes dones expliquen que es coneixen millor, saben què els agrada, posen més límits i senten menys necessitat de respondre a les expectatives de l’altre. Això no significa que el desig augmenti necessàriament. La maternitat, la càrrega mental, l’estrès o els canvis hormonals poden reduir-lo considerablement. I és difícil connectar amb el cos quan la ment continua organitzant tot allò que queda pendent. El desig necessita espai.

Amb la perimenopausa i la menopausa poden aparèixer canvis físics com la sequedat vaginal, modificacions en l’excitació o variacions del desig. Però la menopausa no és sinònim del final de la sexualitat. Per a algunes dones, fins i tot, aquesta etapa comporta una nova llibertat: menys preocupació per l’embaràs, més autoconeixement i més capacitat per prioritzar el propi plaer.

Per tant, amb el pas del temps podem observar una tendència interessant: algunes diferències en la manera de viure la sexualitat entre homes i dones poden anar reduint-se. La sexualitat pot anar deixant de ser tan marcada pels rols tradicionals per convertir-se en un espai més compartit. I aquí apareix una de les grans oportunitats de madurar sexualment: passar del rendiment al plaer.

Perquè la sexualitat no és només penetració ni orgasme. Són carícies, petons, masturbació, fantasies, contacte corporal, intimitat, complicitat i sentir-nos desitjats.

Potser el problema no és que la sexualitat canviï amb els anys, sinó esperar que no canviï. Envellir sexualment no hauria de significar una pèrdua de plaer, sinó descobrir noves maneres de trobar-lo. Potser amb menys urgència, més temps i menys exigència.
Perquè una sexualitat madura no és aquella que intenta conservar desesperadament la joventut. És aquella que pot mirar el cos que té avui i preguntar-li: “Què necessites ara?”

El gran repte no és mantenir jove la nostra sexualitat tota la vida, sinó permetre que la nostra sexualitat evolucioni amb nosaltres.